Les girafes de Revilla són d'esquerres

Han arribat tres noves girafes al parc de Cabárceno. Tres exemplars joves formidables. Iñaki López (laSexta noche) s’ha acostat a donar-los la benvinguda, amb Miguel Ángel Revilla com a amfitrió. Extasiats davant la bellesa d’aquestes bèsties, li deia Iñaki a Miguel Ángel: “Atès que no els has posat nom encara, i en vista que són un trio, et suggereixo que els posem Pablo, Albert i Santiago”. ¡Ah! Va arrufar les cellesRevilla. No li va acabar d’agradar la idea. Però va contemporitzar. Aquí el tremend és allò que els va passar a les girafes quan van escoltar que les assimilaven al tripartit de la dreta. Van començar a agitar-se, molt inquietes. Va advertir Iñaki, sobresaltat: “¿Has vist com s’han posat quan hem citat la dreta, i en concret a Vox?”. I Revilla va rubricar: “Sí, sí, s’han posat com unes feres”. ¡Ah! Comprenguem aquestes girafes. Venen de Kenya, que és una república presidencialista molt sui generis. La dinastia delsKenyatta  es mantenen en el poder des de 1964. Però hi ha una frase que s’atribueix al fundador de la saga, Jomo, que té una conyeta revolucionària i iconoclàstica molt saborosa. Parlant del colonialisme, tant capitalista com religiós, va dir una vegada: “Quan van arribar els missioners (afegeixin-se les multinacionals mineres), nosaltres teníem la terra i ells tenien la Bíblia. Ens van ensenyar a resar amb els ulls tancats. Quan els obrim, la Bíblia la teníem nosaltres. Ells les terres”. ¡Ah! Jo crec que aquestes tres girafes han arribat fugint dels salvapàtries i els salvaconsciències.

LA LUCIDESA DE BOB POP.– La notícia que un diputat de C’s, exdirectiu d’un imperi de refrescos, té més de 40 milions d’euros, ha provocat alegria en alguns ambients formidables de la Villa y Corte, inclosa la presidenta de l’Associació de la Premsa. Ho han celebrat perquè creuen que si és ric, no utilitzarà la política per enriquir-se. ¡Ah! És un sil·logisme ingenu. Ho ha advertit, amb la seva habitual sagacitat, Bob Pop a Late Motiv (#0). Els ha dit que el sil·logisme és al revés: primer, que qui té molt, més en vol; i segon, que no es fan tantíssims diners sense deure favors als clans poderosos. Favors que s’han de tornar. Va citar els casos de Trump i Berlusconi, per exemple. ¡Ah! Diana total la de Bob Pop. I molt celebrada a les xarxes, per cert.