Aquesta brigada necessita un logopeda

Es nota que en aquesta telesèrie pretenen atreure Andalusia. Però, compte: potser el que faran els andalusos serà fugir-ne. Estem parlant de Brigada Costa del Sol, el nou producte sobre narcotraficants que Tele 5 i la cadena Cuatro ens proposen alhora. En realitat, es tracta d’uns narcos de menor quantia. Són uns pringaos de l’haixix, la xocolata dels pobres, que pul·lulen pel Torremolinos del 1977. Trafiquen a la descosida per la Costa del Sol. I apareix l’inspector Hugo Silva, amb els seus ajudants Jesús Castro, Álvaro Cervantes i Miki Esparbé, i trenquen la barrera del so a base de patacades. Sense ànim d’ofendre les seves importants productores, Mediaset, Warner i Netflix –que les tres firmen l’invent–, la primera impressió és que els ha sortit una sèrie B. Res a veure –ja m’agradaria a mi– amb aquella formidable Vivir sin permiso que va emetre Tele 5 el 2018 o l’extraordinària Fariña del mateix any a Antena 3.

En aquest cas, som davant una producció d’escàs vol. Comença amb Hugo Silva al terra, amb un tret a l’abdomen. No sabem si es morirà. Però serveix perquè recordi el que ha passat en els últims sis mesos. O sigui que totes les accions que van desenvolupant-se ell les va evocant i introduint com a narrador. Aquesta tècnica, cosina germana de l’anomenat monòleg interior, el cine i la televisió nord-americanes l’han treballat bé amb les adaptacions que han fet dels clàssics de la novel·la negra, posem com a exemple les de Dashiell Hammet, Chester Himes i Raymond Chandler. Però en aquesta Brigada Costa del Sol la narrativa de Silva, les seves evocacions, més que relatar un thriller de vegades sembla que ens explica un còmic.

Notícies relacionades

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Eleccions a Euskadi: dama de 90 anys i no se’n perd ni una

No és el pitjor. El més remarcable és la impostura del llenguatge. Tots simulen ser andalusos, de soca-rel, sense ser-ho. Silva és del barri de San Blas de Madrid; Esparbé i Cervantes són de Barcelona; la protagonista, Sara Sálamo, de Santa Cruz de Tenerife, però a tots els han dit que han de semblar andalusos autèntics, i el resultat és que parlen un engrut de ceceos i seseos que els andalusos de veritat flipen en colors. La xarxa s’ha omplert de rialles. ¡Ah! El ric patrimoni andalús dels seus accents, des del granadí fins al gadità, passant pel de Huelva i fins al malagueny, queda aquí transformat en un pastitx fals i farsesc. Truquin de seguida a un logopeda.