TU I JO SOM TRES

Pablo Iglesias conquista el cel amb taxi

tu y yo somos tres por ferran monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Enmig del trànsit de cotxassos. Mentre Rivera, Sánchez i Casado anaven arribant amb la seva automobilística colossal –el Lexus que s’acaba de comprar Rivera és impressionant–, de sobte va exclamar Ferreras al seu lloc de comandament d’Al Rojo Vivo (La Sexta), edició especial prèvia al debat: «¡Pot ser, pot ser, pot ser...! ¡Sííí! ¡És Pablo Iglesias que arriba amb taxi! ¡Amb taxi!». ¡Ah! Quin cop el del líder de Podem. Estàvem acostumats que Iglesias marqués distàncies amb la seva indumentària, que aquesta vegada no era d’Alcampo sinó de la firma ‘Uno Nueve Ocho’ acreditada empresa de roba republicana, que, a més, ven guillotines de mida real com a complement revolucionari. Però en aquesta ocasió, a més, ha volgut marcar-se un detall, una distància, sobre l’automobilística espaterrant dels altres. Home, el que potser no sospitava Iglesias és que, a sobre, guanyés el debat. ¡Ah! Té mèrit conquistar el cel amb taxi.

Notícies relacionades

La seva estratègia no va ser la del polític agitador, sinó la del polític pausat. Contundència assossegada. Va cantar veritats com punys, que van calar fons, però sense acompanyament de dagues ni punyals. O sigui, procurant no espantar I sobretot va ser la gran crossa de Pedro Sánchez. El va salvar de més d’una situació complicada. En tot el debat només hi va haver un moment en què li va llançar una perdigonada. Va ser quan va parlar de les portes giratòries i de les fètides clavegueres de l’Estat. Fora d’aquell instant, Iglesias i Sánchez van formar un bloc. Es complementaven. Casado, aquesta vegada no es va oblidar la dentadura a casa. Però els ullals no estaven gaire afilats. I Rivera ja no va ser aquell remolí del primer debat. Li quedava encara en el barret de copa algun detall escenogràfic, però al treure’ls ja no va produir l’entusiasme que desitjava.

Gairebé a aquella mateixa hora, a la plaça de toros de Las Rozas, resulta que Santiago Abascal també va tocar el cel amb les mans. Però no crec que hi arribés amb taxi. Segurament a cavall. Quin gran error el de la Junta Electoral negant-li el debat d’Atresmedia. Fins ara només el coneixem com a monologuista de Vox. A part de pinzellades bàrbares, com les pistoles, els murs antiimmigrants, i la caça, no sabem si té al cap alguna idea assenyada d’Estat. Al debat ho hauríem pogut comprovar.