Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Fer periodisme o fer d'escolans

Ferran Monegal

De la trobada que va preparar Jordi Évole (Salvados, La Sexta) amb cinc espases del periodisme modern (Cuní, García Ferreras, Terribas, Heredia i Vallés) el que va concitar un gran enrenou va ser la petite collision –com diuen els francesos– entre Mònica Terribas Jordi Évole. Ell li va recordar que la tarda d’aquella pintoresca proclamació de la república, ella va començar el seu programa a Catalunya Ràdio amb un ardorós: “¡Bona tarda, ciutadanes i ciutadans de la república de Catalunya!”, i va afegir Évole“D’acord amb el que estan dient ara en el judici, ¿sents que et van enganyar?”. ¡Ahh! A la nostra admirada Mònica no li va agradar la pregunta. Va contestar que no havia anat a Salvados a dir si se sentia enganyada o no; i que era una pregunta injusta i no pertinent. ¡Ahh! Si quan Terribas feia 'La nit al dia' a TV-3 un entrevistat li hagués contestat això, Terribas li hauria saltat a la jugular amb tot mereixement. O sigui: els periodistes preguntem i els entrevistats responen.

Però al marge d’aquell instant, vaig advertir en general que els estimats companys nedaven i alhora guardaven la roba. A Lídia Heredia Évole li va preguntar amb intenció: “¿No hi ha manipulació a TV-3?”. Va contestar: “Jo puc parlar per les quatre hores del programa que dirigeixo i presento...”. ¡Ah! És molt comprensible que Heredia, periodista que respecto molt, contestés això. De què havia de parlar, de la nit anterior a El palmar de Troia FAQS, sense anar més lluny, on van començar amb Santi Vidal parlant de com d’“anacrònic i vell és el Tribunal Suprem”; van continuar amb l’advocat defensor Benet Salellas (“Les mentides dels agents de policia són evidents”); després Ramon Setó, també defensor d’alts càrrecs del Govern (“¡És una causa general contra tot l’independentisme!”); després l’alcalde del PDECat Miquel Samper, i fins i tot van treure un periodista anglès que els serveis de recerca defans del procés han descobert que l’1-O era a Sant Andreu. ¡Ah! Si això no és judici paral·lel, que vingui el rei Salomó.

A mi em va agradar quan Évole va dir: “¿Hem fet més de polítics que de periodistes?”. ¡Ah! Va ser Cuní qui va entonar un mea culpa en nom de tots. Potser és el que menys la tingui. Matisem la pregunta. Fer de polítics, no; però d’escolans, a Sant Joan Despí, i a Diagonal/Beethoven, contínuament.