Merceditas troba en Santi Vila la identitat

Exercici televisiu amb intenció i ironia. La vigília de la magna manifestació de catalans a Madrid per mostrar la seva identitatindependentista, Merceditas Milá s’ha quedat a Catalunya, ha pujat a una autocaravana i ha decidit buscar la seva identitat (Scott i Milá, #0, Movistar+). ¡Ah! La identitat, dit així, en cru i amb fervor majestàtic, és un concepte difícil de sintetitzar. Deia Merceditas, partint del quilòmetre zero del seu viatge, o sigui davant de la Pedrera, la casa Milá que va ser dels seus avantpassats: "La meva identitat és el meu DNI, però mira, ara la buscaré a veure si la trobo, i sobretot la de Scott, que no té papers".

Això de Scott va ser el més senzill de solucionar. En un concurs caní li van donar un diploma en què es consignava que és un schanuzer miniatura amb exquisit pedigrí i gran classe. L’altra identitat, la de la mateixa Merceditas, va ser més complicat. A Vilafranca del Penedès es va incrustar en una colla castellera. Va viure moments d’emoció. Però al final va exclamar: "Plorar, no he plorat. On vaig plorar va ser a Sevilla, a Setmana Santa, a la processó de l’Esperanza de Triana”. Va anar llavors rumb a Sant Vicenç dels Horts, i allà, en un bar, es va reunir amb tres ciutadans nascuts fora de Catalunya, i que ella va presentar com "els guardaespatlles d’Oriol Junqueras". Un d’ells li va dir amb molta ironia: "Soc nascut a Extremadura, soc del Reial Madrid, i soc català independentista". I Merceditas flipava. Però tampoc hi va trobar la seva identitat.

Notícies relacionades

El partit que no veurà ningú

Hola, Barcelona

I llavors va tenir una idea extraordinària. Va trucar a Santi Vila, i hi va prendre un cafetó a Montjuïc. Deia, mentre el veia arribar: "La identitat canvia durant la vida. Canvia amb els companys de viatge. ¡I sobretot la canvia l’amor!". I Santi Vila, després de deixar algunes perles cultivades, com quan va dir dels seus companys polítics processistes: "En el pecat ja hauran trobat la penitència", li va presentar el seu marit, Javier Luque. ¡Ah! Van parlar del seu amor, que va cristal·litzar a Eivissa una nit de Sant Joan. Van parlar del sofriment de qui és considerat per alguns traïdor a Catalunya, i fanàtic independentista a Madrid. I Merceditas per fi va semblar haver trobat, per la via poètica, la resposta que buscava: la identitat és l’amor. «La meva terra ets tu», va escriure Luis Cernuda en un breu poema que va escriure en l’exili mexicà.