L'abraçada de Willy Bárcenas i Oriol Sànchez

Aquesta setmana, al començar el seuChester(Cuatro), Risto Mejide deia: “Els fills no som culpables del que fan els nostres pares, ¡només faltaria!”. ¡Ah! És una bonica frase. Curiosament, durant els 40 minuts de la seva entrevista a Willy Bárcenas, no va parar de parlar-li dels pecats del seu pare.  La tele és així, plena de grandiloqüència vana.

Willy va dir coses interessants. La seva percepció, com a fill, de l’escandalós cas del seu pare, és molt particular. Comprensiblement, particular. Sobre l’exdiputat Jorge Trías, filtrador dels papers, va dir: “Els va filtrar per venjança. Per no haver pogut agafar el que volia”. Sobre el Partit Popular: “El meu pare va defensar els seus companys de partit. I el van deixar sol”. Sobre el segrestador disfressat de mossèn que va irrompre a casa seva: “Al principi, vaig pensar que era un boig. No creia que les clavegueres de l’Estat fossin capaces. Ara estic segur que el va enviar el Ministeri de l’Interior. Espero que acabin sortint les coses que falten per sortir ¡i que caiguin tots!”.  Sobre el seu pare: “Ha comès delictes. Vaig reconèixer la seva lletra quan vaig veure els papers al diari. Però ho han inflat tot. Ho han fet moltíssim més gran del que mereix. I la meva mare mai es va assabentar de res. Mai”.

I, quan Willy ja feia més de 35 minuts que expressava la seva percepció filial del desastre, de sobte va fer un silenci, uns segons, i va exclamar a continuació: “El missatge més emocionant que vaig rebre quan el meu pare va entrar per segona vegada a la presó va ser el del fill de Jordi Sànchez. Em va dir: ‘Tenim idees diferents, però compartim tenir un pare a la presó. T’envio tot el meu recolzament’. Després, ens vam trobar a Soto del Real i ens vam abraçar”.  ¡Ah! Segurament, va ser una abraçada bonica, fins i tot, esperançadora, la de Willy Bárcenas i Oriol Sánchez davant l’entrada de la presó on estaven tancats els seus pares.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

Benito Pérez Galdós, en el seu Episodio nacional titulat Trafalgar, parla de l’impactant paisatge d’escalabrats humans que van quedar escampats a la platja de Caños de Meca després de la batalla contra l’almirall Cuthbert Collingwood.Galdós assenyala com tot Cadis es va abocar en l’ajuda de tots els ferits, fos quin fos el seu bàndol. I afegeix: “La desgracia hace a los hombres hermanos”. ¡Ah! L’infortuni aproxima. La ideologia declina i s’escurça la distància. Afortunadament, som humans.