TU I JO SOM TRES

El sabó s'esgotarà

tu y yo somos tres por ferran monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

He llegit en molts comentaris, tant seriosos com humorístics, que, si amb la trampa del Fairy que va explicar Enric Millo en el judici es poden anul·lar les càrregues dels antiavalots, les reserves mundials d’aquest producte s’esgotaran en qüestió de pocs dies. No m’estranyaria. De moment, només he vist a la tele un esquetx sobre l’assumpte. Ha sigut a Està passant (TV-3). Van ruixar generosament el terra del plató amb aquest sabó líqui, i van disfressar l’abnegat Àlex Martínez de ferotge antiavalots. ¡Ah! Patinava per sobre de l’engrut com una cataplàsmica ballarina. I van escenificar la paradoxal situació: el que anava amb la porra al rest a reprimir va acabar per terra, i els que havien de ser reprimits, a sobre d’ell, arriant-lo i passant-s’ho genial. Celebro que, recordant aquell nefast dia en què hi va haver intolerables cops de veritat contra la ciutadania, també hi hagi lloc per a l’humor.

Notícies relacionades

TV-3 hauria d’incentivar en tots els seus programes aquest sarcàstic i jocós prisma, perquè, a partir d’ara, li queda una tasca difícil. En vista de les declaracions de molts dels inculpats en el judici, que resulta que no hi havia intenció d’instaurar ni la República, ni la independència ni res en absolut, TV-3 necessitarà molt humor, i, fins i tot, molta catarsi sarcàstica sobre si mateixa, per explicar a la seva devota audiència que tot l’agitprop  que els ha anat col·locant en els últims anys és pur somieig. No crec que només amb Fairy ho puguin aconseguir.

DONA .– Davant el Dia Internacional de la Dona he vist treballs formidables en la tele. Un dels millors l’he pescat en la web d’RTVE. És un conjunt de microcurts, d’uns tres minuts, que ha preparat Miguel Romero, director, realitzador i guionista. És ficció. Però ningú ho diria. M’ha esglaiat un de titulat Sufrirlo en tus carne. Comença amb un lletrat, magistrat, potser jutge, fins i tot, redactant un escrit sobre el cas de la sagnant violació d’una noia. Escriu: no s’ha resistit prou, no es veu que exterioritzi fàstic o repulsió, sembla que només es tracta d’una orgia. A l’acabar, el lletrat va a casa seva. I s’hi troba, al bany, plena de sang i blaus, amb la roba destrossada, la seva filla. Ella li diu, plorant: sé com ets, sé com penses, i per això no t’he demanat ajuda. I aquell lletrat energumen s’ensorra.

Temes:

TVE TV-3