Judicis paral·lels i magistrats The Supremos

L’advocat Andreu Van den Eyndedeia, en la seva primera intervenció en el Suprem com a defensor de Junqueras i Romeva (vist en els programes especials de TV-3 i de La Sexta Al rojo vivo): «La necessitat de jutjar-los a les 24 hores de ser detinguts va portar a una perversió absoluta a través dels mitjans (de comunicació) de les regles del joc net». O sigui, aquest il·lustre lletrat es queixa que els seus defensats, des que van ser empresonats, ja han anat sofrint el judici paral·lel i el veredicte dels mitjans de comunicació. L’anomenada condemna del telenotícies, per dir-ho més claret. Té raó. Judici paral·lel n’hi ha hagut des que van entrar a la presó. Però, des d’un punt de vista televisiu, aquest judici paral·lel ha tingut dos veredictes. Segons el canal que sintonitzem, la sentència és diferent.

A Intereconomía TV s’esforcen a mostrar contínuament Vox –o sigui, l’acusació particular–, començant per AbascalAbascal i seguint amb companys de les files. Condemnen els presos cada nit. I una cort d’opinants celebren la sentència amb gran alegria. Aquest primer dia de judici, en una edició especial, una matinée, d’El gato al agua, per exemple, la sentència deia: «Vox portarà els traïdors colpistes ¡del Suprem a la presó!». És d’agrair que s’hagin refrenat i no hagin afegit «¡i al garrot!».

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Forçats a somriure

La vida és un pla seqüència

El judici paral·lel que es veu a TV-3 és diferent. Allà van convocant, sistemàticament, els defensors dels presos, Pina, Melero, Van den Eynde, Molins, Roig, Arderiu, Bergés... Crec que tots han passat per FAQS i per diferents programes de Sant Joan Despí. També els defensors dels exiliats/fugits, els lletrats Boyé, Anwar, Bekaert, Salellas, Peter, Cuevillas... ¡Ah! La versió d’un acusador, i la d’un defensor, impacta en l’audiència de forma ben diferent. D’això es tracta. Cada canal crea el seu microclima per subjugar i crear el prejudici. O sigui, judicis paral·lels en estat pur.

En vista que la tele es continua erigint com la gran succedània dispensadora de justícia, a casa preferim la versió de Polònia. L’altre dia ens van fer una sarcàstica paròdia musical: els jutges del Suprem, en actitud The Supremos, cantaven «Un any i mig en presó preventiva és normal, així ho fan a Turquia o al Senegal». ¡Ah! Abonen el microclima que ha creat TV-3, és evident. Però almenys vam riure.