TU I JO SOM TRES

Català a 'La voz': 'Boig per tu'

tu y yo somos tres por ferran monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Va pujar a l’escenari. Taló fi. “¿On toques? / Als passadissos del metro / ¿Com et va? / Sobrevisc”. Va començar a sonar la música. I Lidia Ruíz va cantar Boig per tuLuz Casal la canta en castellà, Lidia la va cantar tota sencera en català, menys al final, l’última frase, que la va dir així: “Si estoy loca, es por ti”. Es va girar Antonio Orozco, emocionat, i va exclamar: “La música no entén de fronteres [...] Ets tan valenta. ¡Deixa’m que t’acompanyi!”. I Pablo López, entusiasmat, li va dir: “Estic boig per tu, Lidia, ¡però del tot!. Ni menys, podríem afegir. Jo crec que arribarà un dia, i no tardarà gaire, que els analistes de televisió no haurem de ressaltar, ni titular, com una cosa extraordinària, que en un concurs musical d’una cadena del telehipòdrom espanyol s’hagi produït la raresa de veure i escoltar cantar un tema català. I en català. Crec que han sigut encertats a La voz  (A-3 TV). Donar cabuda a la interpretació de Lidia Ruiz amb Boig per tu de Sau, ajuda que els desmemoriats facin memòria i recordin que l’Estat espanyol és plurilingüe. Celebro el cop de La voz. Espero que aquesta excepcionalitat aviat deixi de ser això: una excepció. Ni tan sols una notícia.

ROSARIO ‘LA TREMENDITA’ .– Acaba d’estrenar La 2 Un país para escucharlo. O sigui, Ariel Rot s’ha posat a caminar per l’Espanya invertebrada i ha trobat que l’única columna vertebral possible és la seva música. La primera vèrtebra, Andalusia. En companyia de Kiko Veneno han trobat a Triana Rosario La Tremendita, jove ‘cantaora’ besneta d’Enriqueta La Pescaora neboda neta de l’extraordinària ‘saetera’ Gandinga de Triana, i filla de José Guerrero El Tremendo. És un art molt singular el de La Tremendita. Deia: “Per cantar flamenc cal posar-se un mantó, una flor als cabells i asseure’s en una cadira amb un guitarrista. ¡Però la meva naturalesa és una altra! Jo necessito moure’m. I la flor als cabells a mi no m’agrada”. Apassionant resultat el que ha aconseguit: triomfa cantant flamenc, tocant guitarra electricoacústica, i s’acompanya d’un DJ. Cant pur envoltat en l’heterodòxia més absoluta. Aquest viatge de Rot per les vèrtebres hispanes de la música és un exercici cultural de primera categoria, a més d’una delícia.