El canalla Sandoval, cosit a punyalades

Sagnant, brutal, extraordinari final. Però epíleg tou. Estic parlant de l’últim capítol, el tancament definitiu, de Vis a vis (Fox), la millor sèrie que s’ha creat al telehipòdrom nacional dels últims anys. Els deia que l’epíleg ha sigut tou. Aquesta moralitat que ens expliquen quan la sèrie ja ha acabat, i que resulta que una de les empresonades acaba de domèstica hostessa d’avió, i una altra de virtuosa assistenta social... ¡Homeee! Tan ferotges i guerreres dames, carn de presidi, material patibulari de primera classe, no mereixien aquest epíleg redemptorista i flàccid. Oblidem doncs l’epíleg, i anem al que ha sigut el capítol final, aquesta gran kermesse de les preses amotinades, sensacional bany de sang, a la mateixa altura del que han sigut les quatre temporades.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

Hi ha una escena colossal, quan el canalla director de la presó, Sandoval (Ramiro Blas) es troba assetjat al seu despatx. Zulema (Najwa Nimri) li comunica que està acabat. Sandoval li diu, intentant trobar un punt de pietat: “Ets el que Etsets. ¡Ahh! Quina terrible paràbola la de Sandoval. Segons la seva recargolada ment necessitem ser torturats, sistemàticament, per enfortir la nostra personalitat. O sigui, és la perversió extrema d’aquell adagi: Qui bé et voldrà, plorar et farà.

Però no li serveix de res a Sandoval aquest cant a la maldat. Acaba envoltat per les recluses, cosit a punyalades. Els guionistes s’han inspirat en la Roma clàssica. Fa ara 2.063 anys enrere, els senadors esperaven el tirà. Explica Plutarc que va ser Publi Casca el primer a fer-li a Juli Cèsar un tall al coll. L’últim punyal, a l’engonal, va ser el de Brut. A Sandoval, la punyalada més letal l’hi va clavar Saray (Alba Flores). A la gran Zulema li va correspondre l’honor, i la satisfacció, de veure'l agonitzar. Cara a cara.