'Al rojo vivo' amb Sèneca i Neró

Antonio García Ferreras acaba de celebrar els seus primers 2.000 programes d’Al rojo vivo (La Sexta). O sigui, “¡Más periodismo!” elevat a la potència dos mil. Home, sembla que hagi passat un segle des que va començar aquest programa, com a informatiu nocturn, en el que llavors es deia La Sexta-2. Però va ser el gener del 2011. O sigui que només han passat 8 anyets. De La Sexta-2 ja no queda ni rastre. Però Al rojo vivo ha seguit, ha progressat i, segons el meu parer, s’ha transformat en el motor que ha impulsat tota La Sexta i l’ha ajudat de manera decisiva a instituir-se en el gran canal informatiu de referència al telehipòdrom. Va començar amb audiències, fa 8 anys enrere, que no arribaven ni al 4% de share. Avui es mou entre el 14% i el 18%, i acostuma a concitar l’atenció d’un milió de criatures.

Per celebrar aquests primers 2.000 programes Ferreras ha convidat Roger Torrent.  A la pregunta “¿Li sembla correcte que Puigdemont l’hagi denunciat a vostè i a la Mesa, davant el TC?” el president del Parlament ha hagut de posar cara de pòquer i contestar escaridament: «Està en el seu dret». ¡Ah! De vegades, el laconisme és més eloqüent que un discurs. Torrent ha hagut de fer equilibris. El seu paper no és fàcil. Per exemple, se li ha demanat que fes una valoració de les dues actituds: la dels que van decidir quedar-se, afrontar la situació i patir presó, enfont els que van decidir fugir, o exiliar-se segons nomenclatura processista. Torrent ha tingut aplom, dins de l’equilibrisme. Però després en pantalla li han tret aquella interessant cita d’Oriol Junqueras dimarts en Le Figaro, quan ha advertit: “Sòcrates, Sèneca, Ciceró, van poder fugir i no ho van fer”. I Ferreras ha afegit: “Això és el que ha dit Junqueras. Potser també ens estava dient que Puigdemont és Neró”. ¡Ahh! En aquest Torrent les ha passat magres.

Notícies relacionades

La ràdio sense cadires

¿Com tenim allò del 2cat?

Home, la referència a Neró és oportuna. Tots els historiadors coincideixen que després d’haver matat la seva mare, Agripina, Neró va entrar en fase criminal. Li va sobrevenir una espècie de frenesí homicida. Com un assassí en sèrie. I Sèneca, que el coneixia bé perquè habia sigut el seu tutor, sabia que el següent seria ell, o sigui que va tenir la dignitat de suïcidar-se abans que li enviés un escorxador. ¡Ah! Per fortuna la presó no és la mort. I la sortida de presó pot ser un gloriós punt de partida. Això és el que temen a Waterloo.