TU I JO SOM TRES
Fora informatius, posem-hi Risto
tu y yo somos tres por ferran monegal /
Ha coincidit l’estrena de Todo es mentira amb l’anunci que Mediaset eliminarà tots els informatius de la cadena Cuatro. O sigui, ja que no poden amb La Sexta –la seva competidora de l’altre imperi, Atresmedia–, han decidit seguir aquella sàvia advertència de Napoleó quan deia: “Hi ha batalles que només es guanyen fugint”. Efectivament. En realitat, Bonaparte es referia a l’insensat que resulta guerrejar contra senyores, en concret contra la seva dona, la tremenda Josefina, que, cada vegada que discutien, ell sempre havia de fugir i sortir per cames. Però la cita és extrapolable i pertinent. Paolo Vasile, gran padrí de Mediaset España, és un home pragmàtic. És molt conscient de la televisió que sap fer, i la que no sap fer. El seu terreny, en el qual és imbatible des de fa 25 anys, són els realities, les ratomàquies, els docusoaps o ‘sopicaldos’ de realitat alterada sobre criatures a sou; i el canibalisme entre col·laboradors. Aquest és el seu camp, i el seu negoci. Per això la seva decisió sobre Cuatro: deixem-nos d’informació, de periodisme, i de comunicació amb pretensions, i posem allà les farinetes que no caben a T-5, ja siguin tróspidos o Gipsy Kings. I en aquest clima li han dit a Risto Mejide que es fiqui a l’hora de la sobretaula amb Todo es mentira.
Home, el títol és bo. És això. No és un programa estrictament sobre les tramposes fake news, com podria semblar. És un conglomerat escumós que de vegades recorda el ‘Zapeando’ o el ‘Vídeos de primera’, també els cara a cara amb faristol com aquells Moros y cristianos de finals dels 90, també un debat potser inspirat en la difunta La noria, i acaba amb entrevista tipus Chester. Compte: la suma d’ingredients està ben feta. El quadre de col·laboradors té enginy. La incorporació d’Itziar Castro, per exemple, és un encert. I la solució que ha trobat Elsa Ruíz per a l’exhumació del dictador, o sigui, treure la seva estàtua de cera del Museu de Cera i posar al seu lloc la mòmia autèntica, em sembla una idea a tenir en compte.
Lamentablement, l’estrena va tenir una audiència escarransida (4% de share). Com que és un programa diari, donem-li temps. Aquí el meravellós és que Risto, acostumat a programa setmanal, hagi acceptat baixar diàriament a l’obra. ¡Ahh! La tele és tremenda. Tira una barbaritat. En un publicista, a un pas de l’obsessió.
