TU I JO SOM TRES

Si brinden per tu amb aigua, estàs mort

monegal-20181101 / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Esmorzo a Galícia amb magnificència. Homenatge a l’alcalde d’una localitat. Al cap de taula, el gran capo del narcotràfic Nemo Bandeira. A l’altre extrem, l’alcalde, un pobre home que li deu el càrrec al capo. La resta de comensals, tots edils corruptes a sou de les màfies. Nemo pren la paraula. Els fa una advertència singular. Diu, assaborint el seu missatge: “Quan el tsar de Rússia, en un banquet, en lloc de brindar per algú amb vi, brindava amb aigua, l’homenatjat s’aixecava, sortia al carrer, i es disparava un tret. Tots sabien a Rússia que brindar per algú amb aigua és senyal que estava sentenciat”. I després d’un silenci espès i inquietant, Nemo exclama: “¡Brindo per l’alcalde!”. I va aixecar una copa... ¡plena d’aigua! ¡Ahh!

Notícies relacionades

L’escena és formidable. És Manuel Rivas en estat pur. Rivasescriptor i periodista gallec, és l’ànima d’aquesta sèrie, Vivir sin permiso, Vivir sin permisoque emet ara T-5 amb un èxit molt notable. Es basa aquesta producció, precisament, en un relat homònim de Rivas, editat per Alfaguara, en què retrata magistralment el passat i el present del narcotràfic a Galícia. La cerimònia del brindis amb aigua com a sinònim de sentència de mort, Rivas l’ha explicat als seus esmolats articles. Em sembla que van ser tsars de la dinastia Romànov els que la practicaven. Eren sistemes enginyosos de mort anunciada. Induïen al suïcidi amb l’elegància d’una copa de vidre de Baccarat a la mà, plena d’aigua clara dels brolladors del Caucas. Avui hem degenerat bastant a l’hora de liquidar algú.

SERMÓ A ‘GH VIP’ .– L’organització d’aquesta ratomaquia ha ordenatJ. J. Vázquez que es personi a Guadalix i amonesti els concursants perquè es barallen massa, perquè s’han produït al·lusions ofensives, i perquè fins i tot hi ha hagut un conat d’agressió. El presentador ha obeït l’ordre. S’ha ficat a la gàbia. Els ha recriminat la seva actitud. I els ha sermonejat: “Tot el que feu queda gravat. Us veu tanta gent que hi ha molta repercussió”. ¡Ah! Estem d’acord: tot està gravat. O sigui, que si no seleccionessin ni emetessin aquestes imatges, no hi hauria repercussió ni res. No les veuria ningú. És clar que això és precisament el que no els interessa evitar. La base de tota bona ratomàquia és la baralla i el cacau.