Évole al temple i Tots Sants

Davant d’una de les festivitats de més solemnitat cristiana, com és el dia de Tots Sants, és moment de repuntar la primera entronització de Jordi Évole al Palmar de Troia FAQS (Preguntes freqüents, TV-3). No sabem els motius pels quals una criatura tan aparentment atea com Évole ha decidit penetrar al santuari. Potser ara vol acostar-se al credo i aspira a la santedat. Jo crec que ho va fer perquè l’endemà s’emetia el seu Salvados sobre l’última setmana d’octubre del 2017Salvados, aquest documental d’indagacions, de lletra petita, de contorsionisme polític sobre la marxa, aquest minut a minut d’unes surrealistes jornades relatades per observadors –i algun pròpiament implicat–, tot i que la majoria eren personatges secundaris. Fos com fos, allà hi havia Évole, per primera vegada, en la missa de FAQS. Ha sigut una sessió interessant.

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Primer va explciar (en els primers anys del procés):  «Vaig rebre gestos seductors perquè m’incorporés a la moguda, i després, potser conscient que estava en lloc sagrat, va decidir passar a confessar-se. Va ser un confessió en clau de denúncia, que és una variant d’aquest sagrament molt desconcertant per a l’orde religiós que t’ha convidat. Va dir:  «Quan van veure que jo no era seduït, un sector de l’independentisme va passar a linxar-me. Van anar contra mi. Directament», recordant que fins i tot van dibuixar una diana sobre la seva cara. Va afegir, a més, una consideració per meditar: «A la caverna espanyola jo ja la conec. La veig venir. A la caverna catalana no la coneixia tant, ¡i també existeix! Mira, alguna de les paraules que acabo de dir seran titulars en algun d’aquests diaris digitals, d’aquests de nova creació. ¡En aquest país tenim més digitals que metges!». ¡Ah! Quina andanada a alguna trinxera digital, que en lloc de fer periodisme fan de mercenaris.

Podria semblar que aquestes paraulesd’Évole  al temple de FAQS han incomodat els caps confrares. Al contrari. De tant en tant convé convidar un esgarriat. Serveix, per contrast, per cohesionar més la fe doctrinària. És el cas també de l’estimat Joaquin Luna, company de La Vanguardia, un periodista d’enorme sentit comú, sensatesa i elegància expositiva. El treuen com a pintoresc dissident deu minuts en un programa de tres hores llargues. És la quota de pluralitat.