Embolic a TV-3: o Puigdemont o Junqueras

Dilluns passat, 22 d’octubre, després de la ‘cimera’ que va muntar Puigdemont en un saló de l’Hotel Côté Vert de Waterloo, Puigdemontels vaig explicar que en el TN migdia la van retolar així: “Cimera descafeïnada a Waterloo”.“Cimera descafeïnada a Waterloo” I el relator de la notícia ens deia: “La que havia de ser una cimera independentista, ‘ha quedat molt deslluïda’.  Els vaig advertir que, tractant-se de TV-3, aquest enfocament era interessantíssim. Sis hores després, alTN vespre, van variar totalment la consideració de la notícia. Van eliminar tot allò de“cimera descafeïnada i deslluïda”i ho van canviar per un rètol que posava: “Preparant el Consell de la República”. El relat informatiu també va ser modificat. Hi van imprimir entusiasme. Ens van dir que la ‘cimera’“¡és una eina imprescindible per la internacionalització des de l’exili!”. O sigui, meditables alteracions informatives. En només sis hores de diferència, elTNens va informar de manera ben diferent. O sigui, que el cacau intern a TV-3 ha de ser superlatiu.

A l’Aló Waterloo de dijous (Hola Rahola), ens van col·locar un entusiàstic sermó sobre “El món Puigdemont”. El missatge era vibrant. Deia: «‘¡Puigdemont és el que mana!’. Fins i tot els presos li diuen al PDECat ‘¡Puigdemont és el que mana!’‘¡afegiu-vos a La Crida perque fora de Puigdemont no hi ha vida!’. ¡Ah! Quin entusiasme. Quina devoció al líder. Un líder que a altres púlpits, de la mateixa TV-3, retraten amb un altre realisme.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

Per exemple, aquell mateix dijous, a Polònia, van escenificar una reunió preparatòria del Consell de la República presidida per Quim Torra. Hi assistien una cabra, un osset i un gosset, tots de peluix. De sobte va aparèixer Puigdemont. I es va posar a cantar la cançó deLa Crida Nacional, perquèTorras’assabentés de què anava l’assumpte. Deia: «Necessito un nou invent. Prou de JxCAT. També a la brossa com el PDECat. Fugim d’herència i del que rima amb Convergència. Canviem-nos de nom per camuflar qui som». I veient queTorra, entusiasmat, ja preparava els pòsters de laCrida, li va rebaixar l’eufòria i li va dir: «Que no facin una tirada llarga. Qui sap com ens direm d’aquí un temps». ¡Ah! Magistral retrat el de Polònia. Patetisme en estat pur.

Que tots aquests missatges, tan enfrontats i diferents coexisteixin a TV-3 ara mateix, és la incertesa davant del que s’acosta. O Puigdemont o Junqueras. Cal encertar. Situar-se, per sobreviure.