La petita guerra de les agulles

Si amb Masterchef tenien bona audiència, ara han provat amb el Master de les modistes. Doncs també l'han tingut. TVE-1 va aconseguir amb Maestros de la costura capitanejar les audiències del dia. Una colla d'aprenents i aprenentes competeixen per erigir-se en guanyadors de l'art de la costura. Si els aspirants a cuiners tenien fogons, rebost i llagostins, a aquests d'ara els han posat costurers, botons i fils. Com que és un programa de tele, també els han posat agulles, moltes agulles, per incentivar les petites guerres, cosa que sempre dona molt joc televisiu. La més sonora, la del cap del jurat, el mestre Lorenzo Caprile, amb un dels aspirants, Eduardo, jove alacantí resident a Barcelona. Va transformar una humil dessuadora: hi va fer un forat al frontis, en forma de pantalla de televisió, que feia la funció d'aparador de tetes. Caprile li deia: «A mi no m'impressiones amb les tetes fora. Això ho estat veient jo des de Pierre Cardin de l'any 62». I Eduardo, ensenyant una altra samarreta on apareix ell dibuixat gairebé nu, deia: «Goya va pintar La Maja nua i està en un museu. El que faig jo també és art». O sigui, s'anaven llançant agulles entre ells, però inofensives. A casa ens va agradar molt una jove granadina, Mahi, pintoresca i colorista, que per ara es guanya la vida treballant a la gasolinera de la seva família. Aspira a deixar la manguera aviat. Va dir: «Quan passo per davant del bar, es queden tots guenyos». Aquest programa té un plus d'actualitat molt oportú. Fa menys d'un any i mig, quan tenia lloc la petita guerra al PSOE, Susana Díaz clamava des de Sevilla: «¡S'ha de cosir el partit!». I no fa un mes encara Roger Torrent va advertir al prendre possessió del Parlament: «Vull cosir la societat catalana». ¡Ah! Jo crec que TVE ha estrenat aquest concurs a la recerca d'artistes que sàpiguen cosir el país. El secret és filar prim.

EPÍSTOLA DES D'ESTREMERA .- No ha tingut recorregut als Telenotícies (TV-3) l'entrevista epistolar d'Ana Rosa (T-5) a Oriol Junqueras. No deu haver agradat el seu avís que el que es necessita és un president efectiu, o sigui, no en un núvol. Tampoc han tingut els Telenotícies cap interès pel bonic xalet de Waterloo. És estrany. Donava per a un Sense ficció suggestiu: L'arquitectura de l'exili.