Quan no ens deixàvem subornar

Ha causat una profunda excitació, un gran interès, i molts comentaris, el moment de l'entrevista d'Ana Pastor amb Merceditas Milá (¿Dónde estabas entonces?, La Sexta) en què Merceditas explica com la van voler subornar tres dies abans de fer una entrevista a TVE a Adolfo Suárez. Va explicar que el llavors assessor seu Alfredo Fraile li va enviar un paquetet amb unes arracades fabuloses: «Que devien valer 500.000 pessetes o més». I va seguir explicant Merceditas que immediatament va agafar la moto, se'n va anar al despatx de Fraile, li va llançar les arracades a la cara i li va dir: «T'has equivocat de la A a la Z. Si algun dia vols donar-me les gràcies per alguna cosa m'envies unes flors, però mai un regal com aquest». ¡Ahh! Com li agraeixo a Merceditas que hagi ensenyat a la immensa massa de ciutadans menors de 40 anys que hi va haver un temps en què els periodistes ens resistíem a deixar-nos subornar. Avui les coses han canviat. Hem progressat una barbaritat. Avui ja no t'envien arracades de 500.000 peles. Avui amenaçant-te de treure't l'escaiola, el salari de la por, n'hi ha prou. A vegades fins i tot ni això: són tantes les ganes de fer mèrits que vivim ajupits com gossos faldillers amb tota naturalitat. Hi va haver un altre moment que ens va treure Ana Pastor, extraordinari: l'entrevista de Merceditas al seu propi director general José María Calviño. Va ser el gener de 1986. Li va dir: «¿Aquí, en els informatius de TVE, es pot fer periodisme sense consignes, ni vetos, ni censures? ¿Com pot, vostè, tenir la cara dura de dir el que diu quan acaba de tancar La clave, l'únic programa de debat que hi havia a TVE? (...) Hi ha 650.000 persones que han firmat un document perquè vostè se'n vagi, que no el volen dirigint la televisió pública d'Espanya». ¡Ahh! Quin cop més terrible recordar que hi va haver un temps en què al director general de la mateixa cadena se li feien entrevistes com aquesta en lloc dels servils massatges que ara es gasten. Imaginin-se una entrevista semblant a l'actual TVE o a l'actual TV-3. És impensable.

Tinc companys que encara lluiten. Que es resisteixen. Que es rebel·len en defensa d'un periodisme honest, sense trampes, i de servei al ciutadà. Saben que seran laminats. A aquests últims mohicans dedico avui aquest humil comentari.