«M'anava a matar a mi i els meus fills»

Nit temàtica intensa a Antena 3 TV. La violència de gènere. El maltractament. L'infame domini, agressiu, d'un ésser humà prepotent sobre un altre de desprotegit. Ha sigut una nit valenta. Necessària. Instructiva. La periodista Mónica Carrillo primer ens ha introduït una pel·lícula fonamental, extraordinària, duríssima, que va commocionar França quan es va estrenar el 2015: el relat autobiogràfic d'Alexandra Lange, víctima amb els seus fills de la brutalitat del seu marit, una història verídica portada al cine amb el títol de L'emprise, i aquí, a Espanya, d'Indefensa. És un relat terrible.

Després de 14 anys de cops, agressions i pallisses, Alexandra li va clavar un ganivet a la jugular quan el seu maltractador estava a punt d'ofegar-la a la cuina. Narrat en dos plans paral·lels, des de la cort de justícia de Douai, on se la va jutjar per assassinat, Alexandra va recordant el seu calvari. La pel·lícula ens el descriu. És horrorosament cru. Però també és un document necessari. El silenci de la societat, dels veïns, la sordesa i ineficàcia dels serveis assistencials públics queden d'una evidència vergonyosa.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Aquesta vegada, la recreació fílmica ha sigut absolutament positiva i imprescindible. El judici ens demostra com Alexandra, que és en realitat la víctima, comença sent tractada com si fos el botxí. Ha de demostrar que aquell ganivet que va clavar al seu martiritzador va ser en defensa pròpia. Finalment, el fiscal que al principi tractava Alexandra com a una assassina, es transforma en el seu advocat defensor, i fa un emocionant al·legat que segurament ja figura com a peça magistral de la jurisprudència.

Acabada la pel·lícula, Mónica Carrillo va coordinar una taula d'especialistes (Contra el silencio). Van reclamar la necessitat que aquest film estigués a l'abast de tots els instituts. I es passés als alumnes. Hi estic totalment d'acord. Mónica va invitar a la taula una víctima, Virginia, que després de molts anys de patir les bestialitats del seu marit, i més de sis cursant denúncies que no s'atenien, va poder finalment deslliurar-se'n. «M'anava a matar a mi i els meus fills» va dir. I va afegir una cosa terrible: «Des que ell ha desaparegut, la meva filla, adolescent, ha repetit els patrons de conducta del seu pare». Aquesta nit temàtica d'Antena 3, en efecte, hauria de ser material imprescindible en escoles i instituts.