L'«¡A por ellos!», versió TV-3

Disfrutem molt a casa amb els paranys que habitualment practiquen a Preguntes freqüents. Els surten uns programes que semblen el martiri de sant Llorenç en versió televisiva. És una mena de l'«¡A por ellos!», però made in TV-3. La tècnica consisteix -ja els ho vaig explicar el dia que la van aplicar a Javier Nart o a Anna Balletbó- a enxampar una criatura que saben que no combrega amb la parròquia mediàtica indepe. L'envolten d'una tropa de creients fervorosos, a més del públic assistent en pla hooligans; i entre tots li claven una rebregada que els serveis sanitaris de TV-3 l'han de reanimar a la sortida.

Aquesta setmana van elegir com a víctima l'economista Gonzalo Bernardos. Primer el van fer seure cara a cara davant del televisiu Santiago Niño Becerra, economista que, pel que sembla, ara abraça el procés amb una convicció cega i preciosa. La veritat és que el cara a cara entre aquests dos mestres de la ciència econòmica era atractiu. Sempre que s'hagués mantingut l'equilibri d'un davant l'altre. Però en un moment donat, el presentador Ustrell es va aixecar -¡ah!, quina lletra més bona que fa aquest noi, amb quina disciplina compleix les ordres- i va cedir el seu lloc a un tercer, en aquest cas al també economista, membre de la CUP i acreditat pastisser, segons descrivien els rètols, Josep Manuel Busqueta. Home, comprenguem-los. Convenia sumar gladiadors, perquè resulta que no solament no s'estaven menjant amb patates Bernardos, sinó que era ell qui se'ls estava menjant a ells. Tremendo.

Notícies relacionades

Sobral no torna a Eurovisió

Anem de dret a l’extinció

Ben mirat, la cosmogonia de Niño Becerra és pintoresca. Va dir que, de sobte, un dia, va fer una regressió fins al 1980, es va posar a fer misteriosos números i li va sortir que Catalunya té un dèficit acumulat de 529.000 milions d'euros. ¡Ahh! Bernardos va estar a punt de caure de la cadira, mig al·lucinat i mig partint-se de riure. El discurs de Bernardos era diferent. Parlava de solidaritat. Que si Catalunya, o Euskadi, són més riques, és normal que part de la seva riquesa serveixi per a Extremadura o Andalusia; de la mateixa forma que Barcelona i la seva potent àrea ajuden zones deprimides de Catalunya. Però la solidaritat els irritava. No en feien cas. Intentaven ridiculitzar el díscol.

¡Ahh! Hi va haver un temps en què TV-3 volia ser la BBC. Fa tants anys d'allò que avui sembla mentida.