NOVA FICCIÓ

Leonardo Sbaraglia: "El protagonista de 'Félix' és tan bonic que no vaig poder dir que no"

L'actor argentí torna a la tele amb un 'thriller', produït per Movistar+, que es grava a Andorra a les ordres del director català Cesc Gay

Leonardo Sbaraglia: "El protagonista de 'Félix' és tan bonic que no vaig poder dir que no"

ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Olga Lerín
Olga Lerín

Periodista

ver +

Després de la pel·lícula a les ordres de Cesc Gay a Una pistola a cada mà, l’actor argentí Leonardo Sbaraglia (Saénz Peña, Argentina, 1970) es retroba amb el cineasta català a Félix, una sèrie produïda per Movistar+, que acaba d’iniciar el rodatge a Andorra. La ficció, un thriller romàntic amb tocs d’humor, significa el debut a la direcció televisiva del realitzador de Truman i Krámpack, entre altres.

–¿Qui és el Félix, personatge que dona títol a la sèrie?

–És un escriptor de novel·les que no llegeix ningú, però això no vol dir que no siguin bones o dolentes, i que fa classes de Literatura en una escola secundària per ser a prop del seu fill, que encara no sap que és el seu pare.

–Un fill que viu lluny...

–Sí. El Félix va a Andorra perquè s’assabenta de l’existència d’aquest fill i es dedica a crear un vincle amb ell com si fos un amic de la seva mare. Al llarg de la sèrie anarirà processant aquesta paternitat. Encara que la trama principal és la d’un home que es comença a enamorar d’algú que pràcticament no coneix. Però abans d’aconseguir-ho, aquesta persona desapareix. I va coneixent aquesta persona a través de les cares que la realitat li va retornant d’ella.

–Hi ha un cert romanticisme en aquesta història.

–És una sèrie romàntica, perquè ell va confiant en una passió que, insisteixo, no coneix, però en la qual sap que hi ha una possibilitat d’amor gegant. Gairebé l’únic que coneix d’aquesta persona és que la va veure somriure, va veure la seva mirada, i això el porta fins al final.

El meu personatge és confiar mirant-lo als ulls" 

–Félix també és un Félix thriller

–Hi ha una trama amb coses policials que dialogaran amb aquesta situació d’amor i d’humor. El Félix és un personatge transparent, educat, d’una peça, en el qual pots confiar mirant-lo als ulls. I aquest és un segell de Cesc Gay.

–¿Definiria aquesta producció, llavors, com una barreja de diversos gèneres?

–Sí, és això. El difícil per a Cesc i els actors és establir aquest vèrtex entre el que és thriller, que t’ha d’atrapar, i una cosa tenyida d’humor que té la sèrie tota l’estona. És un equilibri que haurem d’anar trobant a mesura que l’anem fent.

ALBERT BERTRAN

D'esquerra a dreta, Ginés García Millán, Sbaraglia, Gay, Mi Hoa Lee i Pere Arquillué.

–¿Què el va captivar del guió?

–Aquest projecte és una de les coses més boniques que m’han passat a la vida. Sempre he admirat molt el Cesc. Quan vaig veure A la ciutat, a Sant Sebastià, jo ja vivia a Espanya i em va semblar un director que, no és que fos millor o pitjor que la resta, sinó que per primera vegada estava parlant de mi. Quan em va trucar per a Una pistola a cada mà, em va semblar bonic, tot i que va ser una experiència de només tres o quatre dies. Aquesta oferta em venia a contrapel, perquè necessitava passar més temps a l’Argentina amb la meva família, però era tan bonic el projecte i tan bonic el personatge que no vaig poder dir que no. Els guions estan tan ben escrits i els personatges tenen tan cos i són tan rics.... Estic fascinat i molt agraït.

Notícies relacionades

–Se’l veu molt orgullós de formar part de la sèrie.

–És un privilegi com a actor llatinoamericà poder participar en aquest projecte. Hi ha sèries meravelloses, com Breaking bad Mad men. I tant de bo allà poguéssim accedir a alguna cosa del que és aquesta riquesa i aquest nivell de guions, de realització. Moltes de les sèries que veiem són fins i tot millors que les pel·lícules pel que fa a guions i a actuacions. A diferència d’altres ficcions que he fet al llarg de la meva vida, en les quals hi havia dos o tres directors, aquí tot està fet, produït i dirigit pel Cesc. En aquest sentit, té més de format autorial que el que havia fet abans, com Epitafios El hipnotizador. Aquí es respira la creativitat de Cesc Gay.