Blas Cantó: "No vull pensar que m'ho jugo tot a una carta a 'Tu cara me suena"

Després de dissoldre's Auryn, la 'boy band' nacional de la qual formava partDesprés de dissoldre's Auryn, Blas Cantó (Ricote, Múrcia, 1991) va decidir provar-ho a 'Tu cara me suena''Tu cara me suena' i en set mesos ha fet un màster en gèneres musicals. La seva posició al marcador el va portar directament a la final, però aquesta nit (A-3 TV 22.10) s’haurà d’enfrontar als altres finalistes: Beatriz Luengo, Rosa López, Lorena Gómez i Canco Rodríguez. Podria ser el primer home que guanya el concurs.

–En l’última gala devia estar tranquil, ja que no s’hi jugava res...

–No s’ho pensi. Em vaig posar més nerviós. Perquè com que ningú et valora, et marques la pressió inconscientment per mostrar que per alguna cosa has passat a la final...

–Ara sí que hi ha pressió. I molta. 

–Sí. El nivell és alt. I ara els comptadors estan a zero. La gent pot no recordar-se’n del que hem fet en el concurs. No vull pensar que m’ho jugo tot a una carta

–Només vota la gent, que l’estima, però hi ha Rosa de España...

–Sí. El públic la va votar molt en l’última gala, té molt suport. No se sap què passarà.

–Si guanya vostè, no crec que cridin «tongo», com amb Manel Navarro. 

–És que a 'Objetivo Eurovisión' hi havia fans molt passionals. Però no pot haver-hi tongo perquè no es poden trucar les trucades del públic i tot el concurs. 

–Ha fet un gran concurs. Ha guanyat ni més ni menys que sis gales... 

–Jo ja em sento guanyador només perquè en aquests set mesos de Tu cara me suena he fet tota aquesta feina que hauria d’haver fet a nivell individual quan Auryn es va acabar. Aquest concurs ha sigut una benedicció per a mi, perquè hauria d’haver treballat molt més per treure’m etiquetes. Aquest és el meu triomf realment: haver pogut començar la meva carrera en solitari amb un nom i l’afecte de tanta gent.

–I per fi guanyaria un home.

–Doncs sí. L’hi dedicaria a Edu Soto.

–Que l’edició passada va quedar segon. Escolti, el seu talent és innegable, però s’hi veu molta feina. 

–Sense esforç no es va enlloc. M’ho deia el meu professor de cant: «No et conformis amb el que Déu t’ha donat i treballa».

–Gran missatge per als joves...

–Definitivament. Perquè hi ha molta gent jove que et segueix, que t’escriu... Tots tenim ídols, famosos a nivell personal i referents. I has de tenir en compte que possiblement tu arribaràs a ser-ho d’algú. S’han d’aprofitar aquests minuts de televisió i de premsa.

 

 

¿S'ha exigit més vostè que el jurat? En realitat, ells han sigut molt durs amb mi. Possiblement m'han exigit més que altres. A vegades et senties una mica frustrat, però després baixaves i veies que era normal.

És el moment de gestionar les emocions, ¿no? I l'ego, que, a vegades, surt, i et parla. És inevitable.

–¿Després d’imitar Diana Navarro s’ha convertit en el net d’Espanya? –[Riu]. Quan les persones grans em parlen d’aquella imitació, sé que Diana Navarro anirà de la meva mà tota la vida. I em fa molta il·lusió. Sobretot, per haver-me allunyat tant del meu estil, haver treballat gèneres que mai hauria tocat. 

–Ha portat els seus personatges femenins amb gran dignitat. ¿Com va poder suportar talons i perruques? 

–Ara admiro més que mai les dones, perquè és complicat ser-ho. És increïble veure’t al mirall amb aquella transformació que et fa aquest equip impressionant de caracterització. Però em vaig sentir frustrat quan vaig fer de Cher, perquè no vaig quedar content amb la meva interpretació. Estava molt masculina ballant i em sentia malament de la veu... Guanyar aquell dia no ho vaig rebre bé. Suposo que el fet que un home faci això pot destacar. Però no va ser la meva millor interpretació.

–Encara que va començar a la tele de ben petit ('Veo, veo'; 'Eurojunior 2004'), considerava la tele molt freda. 

–Sí. El que passa és que jo parlo molt i com que la tele va a contrarellotge, em bloquejava, em quedava en blanc. Ara entenc el perquè: no sabia comunicar a la tele. Només cantant. I quan deixava de fer-ho, no parlava o em quedava seriós. 

–Pablo Alborán l’ha lloat. 

–Sí. I et fa il·lusió, perquè hi ha pocs artistes a nivell nacional que valorin una bona imitació, i això que al darrere hi ha art. Tu cara... no és un programa de pallassos i de disfresses, sinó d’humor, i mou coses meravelloses. Alejandro Sanz també em va dir que li havia encantat el meu treball en el concurs.

–¿Ha demostrat ser més que un component d’una 'boy band'? 

–És que tots els components de 'boy band' són més que això. Els que deien que els Auryn no cantaven i que eren nens bufons igual ni havien escoltat els nostres discos. Abans es venia més la imatge dels músculs i pentinats, però aquests grups han evolucionat molt. L’últim disc d’Auryn podria ser de Marron Five.

 

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

–Mai renegarà d’Auryn...

–El meu grup va ser el millor que m’ha passat en els últims 10 anys.