Una parella de 'Vergüenza'

Ella és Nuria, i ell, Jesús. Tots dos es fonen en una llarga abraçada al passadís d’una escola. Ella arriba amb presses i ell sembla una mica baldat. S’entreveu una reconciliació… Aquest acte d’amor és una de les escenes de 'Vergüenza', nova sèrie de producció pròpia de ­Movistar+ –en col·laboració amb Apache Films– que aquests dies la plataforma de pagament grava en diverses localitzacions de la Comunitat de Madrid. 

Dos veterans de l’escena, ­Malena Alterio ('Aquí no hay quien viva', 'Perdiendo el norte') i Javier Gutiérrez ('Águila Roja', 'La isla mínima'), donen vida a aquesta parella dissonant, de perfil patètic i que es desenvolupa terriblement malament en el seu entorn immediat.

Dirigida per Juan Cavestany (el director d’'El asombroso mundo de Borjamari' i 'Pocholo' debuta aquí a la petita pantalla) i Álvaro Fernández Armero ('El juego de la verdad', 'Doctor Mateo'), 'Vergüenza' pretén ser una comèdia atípica, «realista i molt dramàtica en alguns moments», segons Cavestany. «Hem arribat a una entesa molt fluida -apunta Fernández Armero-, i ens ha sortit una cosa bicèfala que podria trencar ­muralles».

Teixida inicialment fa vuit anys (se’n va arribar a rodar un ­episodi pilot), als seus inicis compartia el to de produccions de gran calat com 'The office'. «Hi ha hagut molts referents, perquè destil·la un humor de situacions d’incomoditat i oscil·la entre l’absurditat, la vulgaritat, la grolleria i el més ambigu, amb una aposta pel vessant dramàtic, tràgic i verdader», afegeix Cavestany. 

'Vergüenza', composta de 10 capítols de 30 minuts, narra la història d’un fotògraf de casaments, batejos i comunions, amb ínfules artístiques (Gutiérrez), que aspira a muntar una exposició, i de la seva parella (Alterio), que perd la feina en una oficina de venda de moqueta i aleshores es llança a buscar-ne desesperadament una altra.

PERSONATGES EN CRISI

Són uns éssers en crisi permanent i abocats a fer el ridícul davant els seus amics i familiars. El flamant premi Goya 2015 descriu Jesús com un «ésser inclassificable», un «loser», a qui ha intentat dotar de «comicitat i càrrega dramàtica», que empatitzarà amb el teleespectador. Alterio opina que Nuria és una dona que «no té cap més pretensió que ser normal, amb un marit normal i fills normals». I vist el que hi ha, sembla que no serà una empresa fàcil. Per la inoblidable Belén d’'Aquí no hay quien viva', estem davant una sèrie de ficció que «no és la típica comèdia» i que et pot fer posar «les mans al cap de la vergonya aliena que provoquen certes

A la parella protagonista la secunden Miquel Rellán i Lola Casamayor, com els pares de Nuria, i Enric Benavent i Resu Morales (progenitors d’ell). En total, en la trama apareixen 90 personatges, com Óscar (Vito Sanz), col·lega de feina d’aquest ésser atípic. «Sóc com Sancho Panza: vaig al darrere de Jesús intentant sostenir-lo, encara que és impossible», diu rient.

EXTERIORS

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

La sèrie, que s’acabarà de rodar el 21 de setembre, fuig dels platós i aposta per localitza­cions reals de la Comunitat de Madrid i la capital, com salons de bodes, galeries, carrers, cafete­ries, el temple de Debod i El Pardo. Els seus creadors afronten el repte amb la convicció de mostrar un «gran relat». «És com una pel·lícula de cinc hores, amb entregues de 30 minuts que es poden veure per separat», insisteix Cavestany. Tampoc és una comèdia sobre l’actualitat. Això sí, les seves situa­cions es mouen en el context de la vida diària. Igual que també és habitual el prec que llança al públic l’ajudant de direcció durant el rodatge de l’enèsima presa: «No volem veus; ens hi hem d’esforçar una miqueta...». Mentrestant, Jesús i Nuria es concentren en la seva abraçada.

.