María Isabel Díaz: "Sole és un sol, meravellosa, màgica i intensa"

María Isabel Díaz (Cuba, 1964) té l’honor de ser la primera noia Almodóvar cubana. L’actriu va començar a trepitjar els escenaris del seu país quan era adolescent i, el 1985, va debutar al cine amb Una novia para David. A la sèrie que coprodueixen Antena 3 i Globomedia Vis a vis (22.40) interpreta Sole, que, malgrat la seva condició de convicta, demostra que té un gran cor.

–¿Com valora el seu pas per Vis a vis una veterana com vostè?

–Sole, el personatge que interpreto, és meravellosa, màgica i intensa. No m’hauria pensat mai que seria una criminal, però la Sole té tants matisos que és molt real i fantàstica.

–Quin bombó de paper.

–Sí, és un sol, una dona maternal, protectora i forta, de la vida real.

–La Sole dóna un punt important d’humanitat a la sèrie.

–M’encanta que ho percebi així. Era un objectiu que m’havia traçat amb el personatge: no fer-lo esquemàtic i afegir-hi moltes veritats que conec, el que he sentit…

–Ara, a més, comença una segona vida amb un cor nou...

–Esperem que aquest cor continuï bategant. No puc avançar res. Tot serà molt intens.

–La segona temporada de Vis a vis està sent, com a mínim, més violenta que l’anterior. ¿Continuarà així?

–És molt forta i molt intensa, més encara que la primera, i té històries molt crues. És tremenda.

–¿Sorpresa amb aquest premi Ondas que van rebre totes les actrius ex aequo pel seu treball?

–No ens ho esperàvem. Arribar a aquest punt va ser una sorpresa.

–La Sole està acusada de matar el marit, perquè la maltractava. ¿Què opina de la violència masclista?

–Ella ha de justificar la seva posició i el crim. No està mai justificat matar ningú per cap motiu, però les dones hem de sortir d’aquest forat on ens han ficat o on hem permès que ens fiquin. No matant, però sí lluitant contra el masclisme i la violència de gènere.

–¿No mataria per alguna cosa?

–No, per res.

–En la seva carrera destaca una pel·lícula amb Pedro Almodóvar.

–Sí, a Volver, on vaig fer un personatge molt bonic, la Regina. A Espanya he treballat amb molts altres directors, com Manuel Gutiérrez Aragón. Em vaig graduar a l’Institut Superior d’Art a Cuba, el 1987. Hi vaig fer la primera pel·lícula com a protagonista, Una novia para David, als 19 anys, i ja no he parat.

–¿Entre Almodóvar i Vis a vis seria capaç d’escollir?

–Em quedo amb tots dos. I entre Almodóvar, Vis a vis i Una novia para David, amb tots tres, perquè tot el que un fa a la vida, si és amb responsabilitat i desig, és meravellós.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

–¿Com està vivint el canvi polític al seu país?

–Estic esperançada i molt il·lusio-nada. Quan vaig a l’Havana m’adono que comença a ser l’Havana de la meva adolescència, amb moviment, amb vida nocturna. I el que m’alegra més és que les persones puguin muntar els seus petits negocis i prosperar. I si prospera la gent, prospera el país.