Jenny Suk : "Els meus amics em diuen la 'Terminator' del català"

Filla de catalana i sud-coreà, passarà a la història d’‘El gran dictat’ (TV-3) pel seu rècord a l’hora de lletrejar paraules: ni més ni menys que 22 en un minut. Ahir es va emportar un pot de 41.005 euros.

–Sortia com a  favorita, però no sempre s’ha emportat el pot. 

–Jo no pensava a guanyar. Només a jugar i fer-ho el màxim de bé.

–Ni amb el triomf s’ha tornat boja. ¿Per què està sempre tan seriosa?

–És que sóc introvertida. Però per dins sento moltes emocions.  A la tele sí que em veig una mica com un robot. Però després del triomf, a l’arribar a casa em vaig posar a plorar d’alegria. Era la felicitat, després d’haver treballat tant, d’haver-ho aconseguit.

–¿S’havia preparat molt?

 –Moltíssim. Abans de fer el càsting vaig estar dues setmanes estudiant. I quan em van escollir, ja no vaig parar. Tenia tres setmanes fins a començar i aprenia paraules noves, portava l’aplicació d’El gran dictat amb mi, veia programes antics. Li dedicava cinc hores al dia, mínim.

–¿Tenia temps per treballar?

–És que ara no treballo. Estic fent una pàgina de YouTube, on a vegades faig lectures de tarot, i tinc un projecte personal d’una web solidària. Però ho vaig aparcar tot.

–¿Té estudis de Filologia?

–No. He estudiat fisioteràpia i medicina xinesa. Però sempre m’ha agradat l’ortografia i la llengua.

–¿I aquesta afició pel català li ve de la seva família materna? Perquè el seu pare és sud-coreà…

–La meva mare és catalana, però els seus pares eren de Múrcia i Almeria. Vinc d’una família castellanoparlant, vaja. I el meu pare parlava en castellà... I com podia. El català l’he estudiat a l’escola, a Menorca. Però, com que de petita era molt vergonyosa, no el vaig parlar fins que vaig venir a Barcelona a treballar. I, al final, he vist que no ho feia tan malament.

–¿Què li diuen els seus amics?

–En el programa em van dir que em diuen la Terminator del català.

–¿Despunta en una altra llengua?

–Sé una mica de francès, sé anglès... I vaig fer un curs d’alemany un estiu que m’ha servit per escriure bé la paraula amb la qual he guanyat el pot.

 

–Lletregi-me-la, que és l’experta.

–A-b-s-w-u-r-m-b-a-ch-i-t-a. És un mineral. No l’havia vist mai a la vida, però amb l’alemany ho vaig poder deduir. Per als neologismes d’altres idiomes que no s’adapten al català, has de saber la pronunciació de cada lletra. La w és una b; la ch, la jota aspirada. 

–Ha batut el rècord del programa a lletrejar: 22 paraules per minut.

–Sí. Em vaig entrenar amb un antic concursant: Marcel Arias. Veient els seus programes. El  llistó era molt alt i em vaig donar canya per superar-lo. 

–¿Quina paraula recordarà sempre per haver-la allunyat del triomf?

–Una seria arrarià. Em vaig quedar a una paraula del pot. I és bastant senzilla. És un arbust. Me’l vaig posar de foto de perfil a Facebook diversos dies. M’agrada picar-me a mi mateixa.

Notícies relacionades

Pedro Ruiz i la crítica elegant

Santos Cerdán i l’ortografia

–Els 41.005  euros que s’ha emportat donen per a molts diccionaris...

–[Riu] De moment, vull descansar una mica i estar tranquil·la, perquè abans del programa anava molt justa econòmicament. Ara tindré temps per seguir desenvolupant el meu projecte, per pensar...