«Hi ha vida més enllà d'Eurovisió»

«De la meva actuació no en canviaria res. Estic molt contenta i satisfeta amb la feina que hem fet». Així de contundent es mostrava la cantant Edurne al finalitzar el 60è Festival d'Eurovisió, en el qual es va classificar al lloc 21 de 27 participants, amb només 15 punts.

Després de l'espectacle, l'artista madrilenya va assegurar que hi havia «deixat la pell; ho he donat tot i ha sigut molt dur. M'he desgastat molt i necessito temps per recuperar energies, perquè Eurovisió és molt intens, però inoblidable».

Edurne va confessar que esperava un resultat millor: «Jo em veia primera, perquè portàvem un bon treball per aconseguir-ho», i va considerar que «no s'ha valorat tot el que hem fet. Em mereixia estar més amunt». I és que els principals actius de la seva candidatura consistien a competir amb «alguna cosa diferent: cantar en el nostre idioma, ballar, explicar una història; portar una proposta més teatral en lloc d'estar estàtica» sobre l'escenari.

De totes maneres, la intèrpret es mostrava segura: «Hi ha vida més enllà d'Eurovisió. Era un repte més; un concurs més. No serà cap maledicció, perquè el festival no et marca el que faràs amb la teva carrera».

Ara, va dir, comença la promoció del seu nou disc, que llançarà el 16 de juny. Tot i el discret lloc obtingut a Viena, l'artista no tanca les portes a tornar a competir al certamen en un futur. Qui sí que va estar virtualment al seu costat per consolar-la va ser el seu nòvio, el porter del Manchester David de Gea, que va publicar un tuit de suport a la seva nòvia. «Per sobre de votacions, per a mi ets la número u».

Com anunciaven les apostes, Suècia va aconseguir la sisena victòria del seu palmarès, només tres anys després de l'anterior èxit i de quedar tercera l'any passat. Måns Zelmerlöw, amb 365 punts, es va proclamar matemàticament guanyador quan encara faltaven quatre països per votar, després d'una dura pugna amb la russa Polina Gagarina, que va quedar segona (303 vots). Al darrere es va classificar el trio italià Il Volo (292). La debutant Austràlia, amb Guy Sebastian, va acabar cinquena (196), darrere del belga Loïc Nottet (217), en quart lloc.

Notícies relacionades

‘El día después’, amor pel futbol

Sarah Santaolalla i els fatxes

Zelmerlöw va presentar una original posada en escena per interpretar Heroes, la cançó amb què va guanyar. Interactuava en pantalla amb uns ninots de traç simple que es projectaven sobre un pannel al darrere. Al pujar a l'escenari ja com a guanyador, es va fondre en una abraçada amb Conchita Wurst i va declarar: «Som els herois, és igual a qui estimis», en un acte de contrició després d'unes polèmiques declaracions en què assegurava que «el normal és que una parella la formin un home i una dona».

RÚSSIA I ELS GAIS / Zelmerlöw va triomfar davant una audiència on predominen els seguidors homosexuals i en un xou que ha mostrat una cara molt oberta i gayfriendly. La possibilitat que Rússia guanyés va despertar l'antipatia del públic envers la delegació d'aquest país, cosa habitual en les últimes edicions, coincidint amb la crisi d'Ucraïna. Davant les esbroncades, les presentadores van haver de recordar que el festival «és un concurs musical, no polític». Conchita Wurst, molesta, va reclamar un aplaudiment per a Polina Gagarina quan la russa encapçalava la votació.