Mandy Patinkin: "Treballar a 'Homeland' és un regal increïble"

Format en els musicals de Broadway, Mandy Patinkin, actor i cantant nord-americà (Chicago, 1952), ha treballat també en el cine ('La princesa promesa') i en televisió ('Mentes criminales'). Ara és el cap de divisió de la CIA, Saúl Berenson, en l'aclamada i premiada sèrie 'Homeland', la segona temporada de la qual emet Cuatro, els dimecres, a les 22.30 hores.

-Trobem Saúl a Beirut.

-Està commocionat pel que li va passar a la seva companya, Carrie Mathison, al final de la primera temporada. No desitjava que hagués de passar per un electroxoc i per això va decidir tornar a Beirut.

-¿I per la seva ruptura sentimental?

-També, però la seva gran preocupació és Carrie. Perquè moriria i sacrificaria qualsevol cosa per ella, inclosa la seva dona, sense voler-ho. No és conscient que només viu per cuidar-la a ella i el que ella representa per salvar la humanitat.

-¿Per què creu que sent així?

-Des del moment en què la coneix sent que Carrie posseeix una misteriosa intuïció per la naturalesa humana, com les de Shakespeare i Anne Frank. I Saúl viu per a ella.

-Hi ha una escena molt bona en què veiem Saúl menjant crema de cacauet amb una regla...

-Sí, ¿com es menja, si no?

-Era una escena bastant trista. Curta, però brillant. Efectiva. ¿És així la vida casolana de Saúl?

-No crec que la tingui . La seva vida és la seva feina, i la seva feina és aquesta dona.

-A la primera temporada, Saúl és un talp, però a vegades, no, sembla un bon noi... ¿Què suposa interpretar algú amb aquestes dosis d'intriga i ambivalència?

-Jo demano no veure els guions fins que me'ls he d'aprendre, set o 10 dies abans del rodatge. És igual que en la vida real: no vull saber què passarà en els pròxims 10 segons, minuts, hores, dies. Pel que fa a qui són els tipus bons i qui els dolents, deixem que sigui l'audiència la que ho decideixi.

-¿Com es va ficar en la seva pell?

-Quan em van trucar per al paper estava interpretant l'obra 'Compulsion'. Vaig estar un any i mig fent-la, per la qual cosa no podria gravar el pilot. Però al final va funcionar, perquè tenia els assajos generals a Nova York, volava al matí, rodava una escena, volava de tornada, assajava a Nova York, acabava la feina de la nit, volava de nou, feia una altra escena... I així durant alguns dies, fins que vam poder treballar tots junts.

-¿Es va documentar?

-Sí, vaig demanar material. Em van enviar un munt de llibres de tipus que havien pertangut a la CIA. I tots odiaven l'organització, deien que era un desastre. Llavors em van dir que podria parlar amb un espectre (ells anomenaven així als ex). Vam parlar durant hores. La majoria de les meves preguntes tenien a veure amb reaccions emocionals: ¿quan va sentir por?, ¿com ho va sentir?, ¿resava?, ¿volia sortir corrent?, ¿què tal la seva família? Llavors em va parlar de les seves filles i vaig voler conèixer-les. Perquè el nucli de la sèrie és una família.

-¿Què fa que Damian Lewis sigui l'intèrpret ideal per a Brody, a part de ser un bon actor?

-Quan el vaig veure fent el discurs d'obertura al final de l'últim episodi, em va recordar Marlon Brando a la pel·lícula 'Hombres'. És poderós.

-¿Va veure la versió israeliana?

-Sí, vaig veure el principi de la segona temporada allà, a Israel. Extraordinari. Hi ha una escena del primer episodi que és una de les millors.

-¿Com va ser la visita a Israel?

-El que més em va influir allà va ser el que vaig fer els quatre o cinc dies que vaig tenir abans de rodar. Volia saber coses sobre el conflicte i vaig anar a West Bank, Hebron i Ramal·la. Vaig conèixer llocs que molta gent no ha vist. A més, ironies de la vida, tinc família a Israel, seglars i religiosos amb el cognom Patinkin. Els vaig fer preguntes i es va generar una discussió. ¡Allò era el conflicte! Em va afectar molt. Espero trobar una manera de fer alguna cosa, però és tan tancat, tan llunyà...

-¿I què suposa fer aquesta sèrie?

-Per a mi, tenir a un heroi 'marine' que es converteix a l'islam, que apareix en una cinta en què culpa el vicepresident dels EUA de crims de guerra... és realment extraordinari. I, a més, tens el punt de vista de qui el considera terrorista i assassí. Per tant, si fem la nostra feina bé, podrem mostrar els dos costats. Si la sèrie és massa d'esquerres o de dretes, hem fracassat. Vull que els dos punts de vista estiguin representats.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

-¿'Homeland' ha sigut un regal?

-Sí. Encara no entenc com és que sóc aquí; per què m'han fet aquest increïble regal.