Samanta, detectiva camuflada

Poques vegades hem vist disfrutar tant Samanta Villar (Conexión Samanta, Cuatro) com aquesta setmana, que s'ha transformat en detectiu. ¡Ah! Quin frenesí li ha entrat fent espionatge al carrer sobre la marxa. Primer s'ha camuflat amb perruca i retocs estètics a la cara, perquè li han dit els investigadors professionals que, al ser una famosa de la tele, cantava molt pel carrer. Home, és una mesura encertada. Si es posa a seguir algú sense haver-se disfressat, l'hauria reconegut tot el barri i el secretisme s'hauria esfumat, a més a més de generar una conya descomunal. I després es va posar en acció seguint l'encàrrec d'un marit que estava molt mosca perquè la seva dona, tots els matins, resulta que se'n va de casa dient: «Vaig a esmorzar amb les amigues», i és clar, el sofert marit està fins a la gorra d'esmorzar sol, i ja no s'ho empassa ni res.

Notícies relacionades

Locutors d’Esport 3

La nostàlgia no és dolenta

El més maco d'aquesta aventura setmanal de Samanta ha estat l'excitació que li va entrar quan va descobrir, després d'un laboriós seguiment, que el que feia la senyora en qüestió era reunir-se amb un home i es clavaven uns petons de cargol sensacionals. «¡Es fan petons!», li cridava amb alegria Samanta a la detectiva autèntica que estava al seu costat, totes dues espiant des de dins d'un vehicle de camuflatge. O sigui, que Samanta disfrutava davant el descobriment que aquella dama no era precisament a esmorzar amb les amigues on anava cada matí. Home, no sabem si al marit li deu haver fet tanta gràcia constatar que porta una cornamenta colossal. No obstant, sempre ens quedarà el dubte de si aquesta aventureta era de debò, o eren uns humils comediants contractats. L'altre dia, a Tu cara me suena (A-3), María del Monte va recrear La Lupe, la que va ser genial cantant cubana. Va cantar el seu tema més popular: Lo tuyo es puro teatro. Potser ve al cas.

CONTAGI .- A Pablo Motos (El hormiguero) de sobte li va agafar un atac de riure. Reia sense parar. I en menys d'un minut tot el públic es trencava també de riure de forma bàrbara. ¡Ah! El contagi del riure ens el va explicar Elsa Punset l'altre dia a Redes (La 2). Va posar dos figurants en un vagó de tren que estava ple de gom a gom, i es van posar a riure. Vinga riure. I de seguida tots els viatgers van esclatar en llargues i sonores riallades. ¡Ah! La part interessant d'aquesta pinzellada és comprovar que les emocions s'encomanen. La part tremenda és veure que et poses a riure, i a riure, sense saber de què rius ni res.