El mirall, ¿està trencat o no?

Ahir, a Els matins de TV-3, Ariadna Oltra va entrevistar Mònica Terribas. ¡Ahh! A casa ens va sobrevenir una il·lusió, un interès, una vibració interior molt bonica. Home, efectivament, l'alegria estava justificadíssima. Després que fa un any li enviessin el motorista, desallotjant-la del seu despatx de directora, la Mònica no havia tornat a trepitjar la seva. O sigui, que la presència a Els matins va concitar una atenció superlativa. Lamentablement, la sessió no va estar a l'altura de les expectatives. L'Ariadna

Notícies relacionades

Primer de Maig

Reflexions a les fosques

-periodista a qui a casa admirem molt- aquest cop va semblar que no entenia la transcendència d'entrevistar la que va ser apartada de la direcció de TV-3 amb tanta polèmica i rius de tinta pel mig. Una bona pregunta, per començar a fer boca, podria haver estat: «¿I per què la van fer fora, senyora Terribas?», o si ho prefereixen, en una variant més clara i directa: «¿Què l'obligaven a fer, què li demanaven, què li exigien que fes en aquesta casa i que vostè es va negar a fer fins al punt d'haver de marxar?». ¡Ah! No va ser aquest el camí escollit. La impressió que ens van donar és que xerraven dues amigues, amb tuteig inclòs, com si en els 12 últims mesos no hagués passat res. Hi va haver un instant en què va renéixer la nostra esperança. Va ser quan l'Ariadna li va mostrar una fotocòpia d'una pàgina d'EL PERIÓDICO i li va dir: «Fa avui exactament un any, l'11 d'octubre del 2011, vas publicar un article titulat 'TV-3: volem un mirall trencat?'». ¡Ahh! Bon tema, sí senyora; bon recordatori; oportuníssim. El que l'Ariadna hauria d'haver preguntat llavors, tot seguit, hauria d'haver estat: «Dotze mesos després d'aquest article, ¿han trencat el mirall?». Però no; no va fer cap pregunta. Va fer una cosa diferent. Va dir: «Aquí ha passat una mica com al Barça; Pep Guardiola ha marxat però amb Tito Vilanova també va estupendament». ¡Ahh! Vam témer llavors que la Mònica es posés a cridar allò de «¡Mare meva, em voldria fondre!», allà mateix.

Malgrat la situació, enrojoladora, la senyora Terribas semblava comodíssima amb una entrevista tan anodina. Fins i tot quan es va abordar la pífia de l'últim Bestiari il·lustrat, la Mònica ho va fer ressaltant les disculpes per sobre de la pífia. O sigui, aquí l'important és la disculpa i no assenyalar que el programa era gravat i que hi havia prou temps per corregir-lo abans d'emetre'l. ¡Ah! Que curiós, la Mònica, exdirectora, va parlar com si fos la directora. Eugeni Sallent no ho hauria plantejat millor.