Has de petonejar 'cien rabos'

L'audiència està premiant¿Quién quiere casarse con mi hijo?(Cuatro) amb uns índexs de seguiment extraordinaris. És natural. Ja els vaig advertir fa un parell de setmanes que, en aquesta segona temporada, aquest programa s'havia transformat en una comèdia divertidíssima. A les mares dels pollastres, per exemple, ara els subministren informació secreta de les candidates perquè vagin intoxicant els seus descendents.«Aquesta no et convé... Aquesta té un fill i no ens ho ha explicat... Aquesta és una fresca, ja ha tingut cinc nòvios abans... Aquesta sembla bona noia, ¡queda-te-la!»sentim que xiuxiuegen a l'orella dels seus cadells. I s'aconsegueixen moments escènics molt delirants d'estira i arronsa mare-fill a favor, o en contra, d'una determinada candidata. La situació més comentada de la setmana va ser el cas de la jove xinesaJia Liu, deliciosa criatura oriental però que el bellGabi-també anomenatel Príncipe de Altea- ha rebutjat. Primer se la va emportar a un bar a menjar gambes. ¡Ah! La beneïdaJia Liudisfrutava compartint el bec amb el pollastre mentre compartien els crustacis. PeròelPríncipe, de cop, ¡patapam!, la va fer aterrar de cop i volta. I la delicada Liu, mentre sanglotava, va advertir resignada:«¡Ai! Diuen que per trobar el príncep blau primer has de petonejar cien rabos». ¡Ahhh! Em descobreixo davant els guionistes del programa. Van aconseguir que la criatura oriental digués«rabos»en lloc de«sapos», i és clar, això va propiciar una conya que va durar molta estona. Ens queda almenys el consol que la mare deGabise n'ha apiadat i se l'ha quedat com a assistenta personal. Deia:«Hi estic còmoda. Transmet pau. I a més te la pots endur on vulguis, a tot arreu». O sigui, com si s'acabés de comprar una bossa al mercat del barri. ¡Ahhh! Repeteixo: gran feina la dels guionistes del programa.

A TV-3 SEGUEIXEN EXCITATS .-Després del Barça-Madrid, els delHat trickvan connectar ambJ. M. Puig, que era a la llotja per entrevistarArtur Mas. El periodista, il·lusionat, li deia al president:«¡Avui, partit amb audiència potencial de 400 milions de persones! Després d'haver-ho vist per la tele, ¡tothom ja sap que Catalunya és un país!». ¡Ah! És curiós: va ser el periodista qui va llançar el missatge que en tot cas hauria d'haver llançatMas. Quina mala sort, no obstant: tothom sap que Catalunya és un país gràcies a veure el partit per la tele, i resulta que TV-3 no el va poder donar.