Sobreviure sent versàtil

Bibiana Ballbéha començat una nova etapa del seuBestiari il·lustrat (El 33), i per emmarcar l'entrevista aMartina Klein-la seva primera convidada- ha escollit el Circ Raluy com a paisatge. ¡Ah! Ho celebro. LatroupedelsRaluyés una cosa molt seriosa. Començant pelLuis, que a més d'ànima d'aquest circ és un notable matemàtic, i acabant amb les seves prodigioses carraques, història viva d'aquest art. Ens deiaBibiana:«Els artistes del Circ Raluy fan de tot: des de jocs malabars fins a vendre crispetes». Efectivament, no els cauen els anells: tenen una versatilitat tan útil com admirable.Bibianaens deia això per introduirMartina, criatura que també té un posturisme existencial molt canviant: moda, columnista en diaris i revistes, cine, televisió... ¡Ah! L'eclecticisme és molt formós. Té, això sí, perillosos meandres. La vam veure en anteriors temporades, per exemple, com a ingredient fix aEl club del chiste

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

(A-3 TV) i a vegades allà hi feien un humor que ens espessia. O sigui, que la pretensió de ser versàtil a vegades pot desembocar en la volubilitat, que és una altra pirueta, menys interessant. AquestaMartinaque ens ha ensenyatBibianaens ha apassionat més. Sembla més reposada. Més sàvia. I ha enllaçat un relat molt fiable, molt realista, sobre el món de la moda. Deia:«Des dels 15 anys ens dediquem a torturar el nostre físic, i quan creiem que ja estem bé, que ja hi hem arribat, resulta que som velles». ¡Ah! La vellesa en el món de la moda, en l'univers del que ésfashion, és un concepte esgarrifós: comencen als 15 i quan arriben als 28 les retiren per velles. Cal entendre ara, i aplaudir, la recerca de la versatilitat deMartina: és una manera d'aplicar aquell adagi, profund, de Paul Éluard:«Hi ha altres mons. Estan en aquest. Convé experimentar-los».

EVITAR LA VERGONYA .-Adverteixen ara,oscuras golondrinas, que hi ha excés de manifestacions ciutadanes. ¡Ah! Molesta una barbaritat que el poble surti al carrer protestant. El millor antídot a aquesta forma d'intentar fer-nos callar el vaig sentir aLa Sexta columnad'Antonio García Ferreras(La Sexta):«Quan avui recordem els temps de les manifestacions contra Franco, és un record que ens serveix perquè no ens caigui la cara de vergonya. És la demostració que no volíem ser còmplices d'aquelles barbaritats». Exacte. Que en prenguin nota els foscos ocellots.