Truita d'ou de cigonya

Sota la capa de l'entreteniment hi pul·lulen esguerros. Un any més, la cutreria escènica de la tele ens porta el pati de veïns conegut comLa que se avecina(T-5). És un producte, teatralment parlant, molt carrincló. Els textos segueixen sent d'una gran simplicitat. No arriba als mínims ni tan sols en l'escala dels disbarats escènics. Tot i que ara ja no el dirigeix, ni el produeix, el terrorífic exventrílocJosé Luis Moreno, encara porta el seu segell. I es nota. Aquest primer episodi s'agita i es recargola al voltant d'una cigonya. Pobre ocell: acaben matant-lo d'una perdigonada. I els ous que havia d'incubar acaben a la paella, en forma de truita cafre. ¡Ah! Tot és previsible i ranci, com aquells productes dels supermercats que s'han de liquidar ràpidament, perquè han caducat i fan pudor.

Els textos i les situacions que els guionistes dibuixen els han d'aguantar en escena un grapat d'actrius i d'actors que mereixen tots els meus respectes. Gent amb ofici, amb notable vis còmica, comJordi Sánchez,Eduardo Gómez,José Luis Gil i la granMariví Bilbao, criatures que han de sobreviure amb el que la tele els ofereix, que no és precisamentEl mercader de Venècia. L'èxit que té aquest producte és enorme, em diran vostès. Efectivament, va liderar la nit. Això demostra que en aquesta Espanya de misèria -i no em refereixo tan sols a l'aspecte econòmic- tots, inclosa l'audiència, hem acabat practicant la supervivència: subsistint a base de truites d'ous de cigonya.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Però alerta, fent televisió comparada, productes comLa que se avecinano són verinosos. Hi ha tanta trampa en altres àrees d'aquest mitjà que, finalment la ficció, la comèdia, percutreque sigui, no ens enganya ni afecta. Potser només fereix esperits selectes, gent rara que encara se'n recorda de quan es parlava d'art, de creativitat, de talent... Avui seria extravagant parlar sobre tele en aquests termes.

OBJECTIVITAT I RIGOR.-Ara fa un mes que van arribar a RTVE els nous caps nomenats pel Partit Popular. Balanç: han aconseguit la gesta d'anotar-se la segona pitjor dada de la història de TVE. Davant de tan tremenda realitat no se'ls ha acudit res més que fer sortir l'obedient presentadora delTelediario 2recitant:«Els espectadors han escollit una vegada més els informatius de TVE per conèixer amb objectivitat i rigor el que passa a tots els racons del món». ¡Oléee!