«Jordi, ¡toquen a morts!»

Convencent i arrasant. Així ha iniciat Jordi Évole la seva nova temporada de Salvados (La Sexta). Sota el títol de Ciudadano Klínex ha realitzat una tournée francament nutritiva amb diverses criatures situades en diferents paisatges -des de Basilea fins a La Zubia de Granada; des de Gijón fins al claustre de la Universitat de Còrdova-, i amb ells ha practicat l'art de conversar i, sobretot, d'escoltar. Tema de reflexió: ¿per què ens estan trepitjant, esprement, com si fóssim un tovalló de paper, en lloc de tractar-nos com a éssers humans? Han estat unes trobades en què ha aflorat la valentia i el coratge. Al Papitu, el nostre canari flauta, l'ha entusiasmat aquell instant a La Zubia, quan Évole es va posar al costat d'un manifestant andalús, un jove plàcid i reposat que anava amb la bandera del SAT, i va sintetitzar amb un exemple senzill i lluminós el que estan fent Rajoy i el seu Govern: «Imagina't que em presento a president del Barça, prometo que fitxaré els millors jugadors, em voten en massa, i el primer que faig és vendre Messi al Reial Madrid. Els socis no s'esperarien quatre anys per fer-me fora, ¡em despatxarien de seguida!» Claríssima paràbola. Nítid missatge. La democràcia segrestada. El Papitu aplaudia, emocionat, aquella lluminosa denúncia sobre la marxa. A mi em va subjugar un altre instant. Aquella trobada amb Anguita al claustre de la Universitat de Còrdova. Deia aquell que va ser anomenat el Califa per la dreta rància: «La transició va ser una transacció. Un pedacet perquè el poder econòmic del franquisme seguís manant. El debat és ells o nosaltres. Els de les retallades... davant dels retallats. Aquest és el duel». I així que va dir «el duel», es va sentir de sobte tocar una campana. ¡Ahh! Anguita va agusar l'oïda. Es va aturar. I va advertir en un to inquietant: «Mira Jordi, ¡toquen a morts!» En realitat, tocaven les set del vespre, però Anguita va aconseguir un cop de disfrutable sarcasme.

Notícies relacionades

Quevedo protagonitza una inesperada “fugida” en una entrevista amb Jordi Évole que ja és viral

Un mes per a Eurovisió

Els que creuen que la política és un art enverinat deuen haver gaudit amb Álvarez-Cascos. Sobretot quan va dir: «Aznar va ser un polític de talla euro», i afegint després amb desdeny: «Rajoy i Zapatero són talla pesseta». Notable perdigonada. Si això diu Álvarez-Cascos en públic, espanta pensar el que deu dir el seu mestre Aznar en la intimitat.

Aquesta ha estat també la virtut d'Évole i el seu Salvados: múltiples lectures, diverses profunditats.