El nou paradís

A-3 TV ha inaugurat la temporada d'Equipo de investigaciónfent un exhaustiu repàs a l'imperi deSheldon Adelson. Home, és natural aquesta elecció de tema: a Madrid hi ha una excitació enorme per haver estat la ciutat elegida per albergar el paradís artificial d'Eurovegas, una excitació que té moltíssims fidels que la celebren amb il·lusió, i també moltíssims que ho consideren una desgràcia i un greu error. El treball televisiu que hem vist participa també d'aquestadouble-faceque genera el tema. Hi ha hagut moments en què més que una investigació semblava un espot; en altres, en canvi, s'han ressaltat les arestes més conflictives d'aquest imperi, particularment en l'entrevista amb el poderósMichael Leven, la mà dreta d'Adelson. Això sí, se'l podia haver collat una mica més en el referent a la investigació que l'FBI té en curs sobre blanqueig de capitals. L'eix Singapur-Macau-Las Vegas (i després Madrid) permet una bombolla internacional de capital opac que es pot transformar gràcies a aquest imperi en capital net i radiant immediatament. És molt senzill, i molt conegut, el sistema. Posem-ne un exemple a escala domèstica. Un ciutadà guarda a casa una xifra determinada d'euros que no pot justificar. Els fica en una maleta, se'n va al paradís del senyorAdelson, i al taulell de la caixa canvia els diners per fitxes. Ningú li preguntarà d'on surten aquests diners. Amb les fitxes a la butxaca fa una passejada per l'establiment. Sopa, veu un espectacle, es pren una copa, i sense haver jugat ni una sola vegada torna a la caixa, canvia les fitxes, i demana que li paguin amb un xec, petició que serà atesa de manera immediata. L'endemà ingressa el xec en el seu banc, i de cara a Hisenda queda perfectament reflectit l'ingrés: el xec és del casino, o sigui, que el ciutadà ha guanyat aquests diners en una estupenda nit de sort. Els seus diners han quedat completament nets. I sembla que el que l'FBI investiga ara és si l'imperiAdelsoncobra, o no, un percentatge per facilitar una coartada de blanqueig tan magnífica. M'hauria agradat algun apunt sobre aquesta qüestió per part de l'Equipo de investigación. O sigui que, en certa manera, i paradoxalment, el problema dels casinos no són ni el joc ni els jugadors: l'iridescent, fiscalment parlant, són els que no juguen i tan sols van al paradís per glorioses transaccions de blanqueig.