Sang fresca per a la Merkel

I en vista que la tremendaAngela Merkelno afluixa, i es nega a l'emissió d'eurobons, i exigeix que el rescat milmilionari als bancs no sigui responsabilitat de la banca sinó de tots els espanyols, en vista de tanta maldat, aEl intermedio(La Sexta) han decidit aquesta setmana portar a terme un sacrifici humà, cruent i molt sagnant, per veure si així la paorosa deessa germànica es calma una mica. IWyomingha sortit disfressat de bruixot amb banyes, brandant una dalla, i pretenia degollar la pobraSandra Sabatés,que forcejava desesperada lligada a dues columnes de pedra. ¡Ahh! Quina estampa més esglaiadora. Van estar a punt de deixar el plató inundat de sang de la delicada donzella, però per fortuna la deessaMerkelva aturar l'execució al crit de:«Deixeu-la viure per ara, almenys fins que hagi sortit en boles a la portada d'Interviú». Home, reconforta l'advertència del programaEl intermedio: que la dama de ferro teutona tinguiInterviúcom a revista de capçalera la humanitza enormement. Després de veure com celebrava, amb ostentosos i prepotents escarafalls, el triomf futbolístic d'Alemanya sobre Grècia (la cadena de televisió Cuatro ens ho va ensenyar perfectament), francament, dubtàvem seriosament a casa que aquesta cancellera tingués ànima. Ni tan sols que tingués sentiments.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

JUAN LUIS GALIARDO, IGNORAT A TV-3.- La mort d'aquest colossal i fantàstic actor no ha merescut ni una línia de text, ni un segon d'imatge, alTN-migdiad'ahir dissabte

(TV-3).Galiardova morir divendres a la nit. Va ser una bèstia escènica de primera. Va treballar en totes les pistes mediàtiques amb un extraordinari talent i poder de seducció: cine, teatre i televisió. El seu personatge delChepaa la míticaTurno de oficio, com ahir recordava EL PERIÓDICO, és un referent indiscutible en la història de les telesèries.Galiardopassava llargues temporades a Barcelona. Vaig tenir la fortuna de compartir algunes trobades amb ell, gairebé sempre al migdia. Quedàvem després de les seves irrenunciables sessions diàries de gimnàstica: una hora d'aparells i vint llargs de piscina. Solia dir-me:«Sóc un septuagenari però estic fet un toro», i passàvem a cruspir-nos una paella. Entre escamarlà i musclo, amb la seva veu tonant i apassionada, desgranava la seva immensa saviesa escènica. Quina vergonya, quina misèria, quina mesquinesa, amiguets de TV-3, que li hàgiu negat aquest mínim de respecte informatiu que es mereix. Ell i nosaltres.