I Serrat va despertar el seu geni

No descobriré ara a ningú queJoan Manuel Serratté un immens geni, un gran talent com a músic, com a cantant, com a artista, com a cantautor. Però com a criatura submergida en un plató de televisió per ser entrevistada, sempre ens ha semblat ensopit. Taciturn. Reservat. Quiet. És veritat que a un cantant de la seva talla l'únic que li hem d'exigir és que canti bé, i ell compleix aquesta premissa de sobres. Però últimament l'hem vist en platós comEl intermedio(La Sexta) oEl hormiguero(A-3 TV), ambJoaquín Sabina, promocionant la seva gira i el seu nou disc, i han estat aparicions forçades, intentant un posturisme, una gràcia, que no hi havia manera que cristal·litzés en cap moment. No obstant, ahir a la matinadaJúlia Otero (Entrevista a la carta, TVE-1) va aconseguir despertar el seu geni; el seu geni com a criatura entrevistada, no com a cantautor, que ja sabem que en té. Va ser una nit estupenda.Sabinaanava afegint algunes coses amb la seva sabrosa conya, però el gran protagonista va serSerrat, unSerrat que va començar a parlar i no va parar. Va abandonar el quietisme. Es va enfadar. Es va indignar. Va denunciar amb meridiana claredat. I nosaltres vam disfrutar enormement. Sobre Bankia («Algú va crear aquella merda ajuntant unes altres merdes. Doncs que passin comptes, que ho expliquin, i que s'assumeixin responsabilitats»); sobre RepsolYPF («Una multinacional petrolera no és la meva pàtria, igual que tampoc ho és una empresa espanyola del tèxtil que fabrica a l'Àsia i al Marroc»); sobre Alemanya («No es pot responsabilitzar la Merkel dels pitafis comesos al nostre país. Són pitafis d'aquí, no d'ella»), i així molta estona, amb la boca calenta, gloriosament calenta, l'ànima irada, i el cervell ben despert. Va ser una reconfortant sessió que va tenir un instant colossal, quanJúlia Oterova donar pas a la pregunta d'un ciutadà de professió lampista que va deixar anar en to de retret:«Sou milionaris. Viviu de puta mare. Sou molt progres». ISerrat, sense acritud però amb fermesa, li va respondre:«Visc bé, però per viure així mai he ficat la mà a la butxaca de cap treballador. No entenc per què el fet que em guanyi bé la vida em deslegitima per sortir en defensa de la justícia social».

¡Ahh! Quina gran sessió, quin luxe, i quin mal tracte per part de TVE: la van posar passada la mitjanit. La prioritat era el tercer partit, de cinc, delplay offdel bàsquet.