'Aurea mediocritas'

Final de temporada deSalvados(La Sexta). Brillantíssima cloenda. Rodó, útil, incisiu i alhora esperançador, el programa que ha construïtJordi Évole. Ha volgut acabar transmetent-nos missatges d'optimisme, de confiança. Una perspectiva sòlida, possible, entusiàstica, amb la qual ens hem il·lusionat moltíssim. Fins i tot una criatura tan crítica, tan allunyada d'espumes salvadores, amb una boca petitona on no caben rodes de molí, o sigui, un element tan càustic com el nostre canari flautaPapitu, saltava d'alegria a la seva gàbia sentint tant les propostes de l'exvicepresident de la Borsa de París,Paco Álvarez, que ens marcava l'únic camí possible: canviar les actuals coordenades del lucre i la competitivitat per les de la cooperació i el bé comú.«¿Quin valor té un país amb un gran PIB si és un país regit per una dictadura? ¿Quin tipus d'èxit és el d'una empresa que guanya moltíssim si es basa en la utilització de mà d'obra infantil?»,ens deiaÁlvarez, advertint que al costat del codi de barres dels productes s'hauria d'indicar -per exemple amb un color- la categoria moral de l'empresa que els fabrica. També disfrutava elPapituamb les paraules, i l'exemple, deCristóbal Colón, president de la Cooperativa La Fageda, de Santa Pau (Garrotxa), una empresa que demostra cada dia que la rendibilitat, l'ètica i la moralitat és possible que vagin unides. O amb la tasca deJoan Melé al capdavant del Triodos Bank, l'únic banc que explica on inverteixen i on no invertiran mai.

En aquest final de curs d'Évolehem disfrutat també amb un extraordinari instant de corrosió lúcida protagonitzat perManuel Milián Mestre. DeiaMilián, fent la radiografia del que avui és un partit i els seus polítics:«Han degenerat. Es mouen només per interessos. Només lluiten per la supervivència. Triomfen els oportunistes. S'imposen els mediocres. No prosperen per la meritocràcia, sinó pel cop de colze i l'amiguisme. Són l'aurea mediocritasde la classe política». ¡Ah! L'aurea mediocritas, sí senyor, un concepte divulgat sobretot pel poetaQuint HoraciFlaca la seva Oda a Licinii que avui, 2035 anys després, els polítics han pervertit, tot extirpant la bondat de la part aurífera de la qual parlavaHoraci, i n'ha quedat únicament la mediocritat més nefasta i absoluta. ¡Ahh! Quina lluminosa dissecció, amicMilián, de la política actual i els seus polítics. Quin gran programa, admiratÉvole, t'ha sortit.