tu i jo som tres

En lloc de futbol, xapes

El bitllet de Ferran Monegal. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Una altra portentosa sessió la que ens acaba d'oferir el canal Esport 3, concretament el programaEfectivament. Igual que la setmana passada, dimecres passat a la nit també van omplir els 90 minuts que va durar el partit Barça-Madrid a base d'ensenyar-nos com de bé s'ho estaven passant ells,Lluís Canuti la sevatroupede col·laboradors, veient el partit. Un partit que nosaltres no vèiem perquè,efectivament, el donava Canal+. I per anar més enllà en el surrealisme televisiu, van col·locar el virtuósmíster Jorge d'Alessandroen una pissarreta en un costat i allà, movent xapes amb la cara dels jugadors, ens anava explicant el portentós gol deDani Alves. O sigui, futbol sense futbol. Que bàrbars. Home, aquest esforçat simulacre de l'Efectivament, més que un exercici imaginatiu, va resultar ser una farsesca misèria sobre la marxa. Això és com pretendre socórrer un pobre assedegat ensenyant-li una foto de les cascades del Niàgara. Tot això demostra que la fabulosa operació d'anar obrint canals i més canals a l'entorn del tronc central de TV-3 és un deliri de megalomania tan inútil com inaguantable.

TVE: RUMB AL DISBARAT-.La retallada dels 200 milions d'euros a TVE, en època de crisi, sembla una mesura sensata. No ho és. Tot indica que repercutiran en la programació, i no en l'estructura, que és on es troba el colossal deliri de grandesa, avui econòmicament insuportable. La vicepresidentaSorayas'ha reunit amb els consellers de RTVE per explicar-los que la retallada és imparable. Home, d'entrada, per anar fent boca, el que hauria d'haver preguntat la vicepresidenta als consellers és sobre la seva pròpia funció, sobre la necessitat o la inutilitat de la seva existència. Però això un polític no ho pregunta, perquè el consell és la forma que tenen els partits de mantenir-hi un càrrec apalancat. Es diu que TVE no es podrà permetre deliris del tipus Águila Roja. Hi podríem estar d'acord: el cost d'un sol capítol d'aquestes produccions oscil·la entre els 600.000 i 800.000 euros. O sigui, que facin comèdies pseudohistòriques les cadenes privades. Val. Dit això, el més lògic seria entrar immediatament a repensar què ha de ser la programació d'una cadena pública. Una programació potent -no escanyolida-, basada en el que les privades ni volen fer, ni fan. No va per aquí el que preparen. Semblen decidits a anar rumb al disbarat.