La justícia del rei

En el segon capítol de la telesèrieToledo hem vist que el paisatge de la carn segueix a tot drap vent en popa. La bonica musulmana Fátima torna a sortir-hi en pilotes. I les escenes de frontis al descobert se succeeixen amb una alegria molt agradable. Però només començar el capítol, la violació que pateix la pobra filla d'un taverner per part d'un canallescpijetde l'època, el jove Humberto, fill del poderós comte de Miranda, ens ha deparat una situació alliçonadora. Posada la infame malifeta en mans de la justícia, li toca a Don Rodrigo (Eduard Farelo) estudiar el cas i dictar sentència. I abans que es pronunciï i emeti veredicte, el rei (Juan Diego) el fa cridar i té amb ell una lluminosa conversa. Li diu, en un to persuasiu però ferm: «Rodrigo, hi ha coses més importants en el regne que l'honor ultratjat de la filla d'un taverner. Mires àmplies, Rodrigo, i sobretot, ¡visió d'Estat!». O sigui, el monarca vol que el canalla Humberto quedi exculpat immediatament, perquè el seu pare, el comte de Miranda, és un cortesà potent i desitja tenir-lo content. I el final d'aquesta trista però instructiva història no pot ser més tremendo: és la mateixa filla del taverner la que exculpa, a última hora, el seu violador, perquè el comte de Miranda li compra l'ànima amb una pila de monedes d'or. ¡Ah! Doble recargolament el que ens ha ofert aquesta telesèrie. Per un costat, el corromput sentit de la justícia per part d'un rei que, a sobre, va passar a la història com aAlfons X el Savi. I, per l'altre, la miserable prepotència del noble i poderós comte, aprofitant-se de la desvalguda i plebea filla del taverner. ¡Ah! Quines coses que passaven al segle XIII, ¿oi?

FRAGA.- He vist virtuosos treballs televisius al voltant de la mort deFraga. ¡Ah! La construcció de la necrològica, també anomenada esquela, és un art de gran delicadesa. Es treballa amb el cos del finat encara calent i es busca aconseguir un retrat edificant del mort, cosa que la família, i els amics, agraeixen molt sincerament. En el cas que el desaparegut hagi estat una persona important, l'esquela pot arribar a rivets gloriosos. S'han donat casos en què la filigrana emotiva, i immediata, de la necrològica, no concorda amb el que després, més pausadament, ha quedat del finat en la Història. A vegades la Història augmenta les virtuts expressades a l'esquela. A vegades passa a l'inrevés.