Equilibris al voltant d'un gendre

De moment, dues cadenes de televisió, La Sexta i Tele 5, ja ens han ofert treballs específics sobre el marró del gendreUrdangarín.El treball de Tele 5 ha estat més xafarder; el de La Sexta, més profund, buscant la transcendència política. A Tele 5, per exemple, va sortirPeñafiel donant aquests tocs de tafaneria de celobert, aquests pintoresquismes de xafarder de rodalies tan habituals en ell. Deia:«Urdangarín es va salvar de fer el servei militar perquè va al·legar sordesa. ¡I jo els asseguro que de sord no en té res! ¡No era aigua clara, no era aigua clara!»I després ens feia una comparativa amb aquell altre exgendre, avui defenestrat,Jaime de Marichalar,i amb un punt d'agropecuària tendresa,Peñafieldeia:«Aquell només era un extravagant, i ser extravagant no és cap crim»,i simultàniament ens passaven imatges de quanMarichalarcirculava en patinet pel barri de Salamanca. ¡Ahh! Ben mirat, davant d'aquesta tipologia degendríssimsun bon guionista trauria una sèrie tragicòmica, de molts plors i molta rialla. A La Sexta van afilar més la intenció, i van retratar bé el que en van dir«les males amistats d'Urdangarín»,o sigui, el president balearJaume Matasi el president valencià Francisco Camps,i van puntualitzar:«El duc va aconseguir els seus millors negocis amb dos presidents que han acabat asseguts al banc dels acusats».Efectivament, a La Sexta no deixen escapar ni una oportunitat.

En el que sí que van coincidir els dos treballs és a practicar una mena d'equilibrisme a l'entorn de la règia família. Els opinòlegs solvents que van sortir a les dues cadenes (Alicia Gutiérrez, Eduardo Inda, José Apezarena, Mabel Galaz, Pilar Urbano...) van retratar bé l'entramat de societats opaques delgendríssim; l'obtenció de contractes públics per la via del favor i de l'amiguisme; les derivacions de capitals cap a paradisos fiscals com Belize; o el sorprenent tren de vida, amb el fabulós palauet de Pedralbes com a impactant vaixell insígnia. No obstant, van intentar preservar, amb molt de compte, el paper de l'esposa i de la resta de la règia família davant d'aquesta fabulosa i continuada manera de viure. ¡Ahh! Potser convindria prendre nota del que ens va advertirPilar Urbano,esmolada periodista que en sap molt:«La justícia és lenta. Tan lenta que és possible que aquests fets que ara coneixem ja hagin prescrit».Atents a aquesta advertència, que és terrible. Era la típica trampa deBerlusconiper evitar la justícia.