«Em mereixo un crèdit per nedar a contracorrent»

-¿D'on surt aquesta religiositat?

-M'ho vaig plantejar quan vaig conèixer l'obra d'Alfredo Vilches, artista d'exvots. Pinta personatges que han canviat de sexe i donen les gràcies a la Verge per haver estat acceptats al seu barri, o que li agraeixen que el seu marit no hagi descobert la seva infidelitat. Em va semblar còmic i tràgic alhora. Actualment ja no anem a missa, però tenim un diàleg amb Déu i amb la verge.

-¿Vostè és religiosa?

-Vaig créixer amb el sincretisme, que ve de les cultures precolombines. Jo el defineixo com a fe. En coses d'aquest món i en les que no són visibles.

-¿Com es pot aportar res de nou a cançons tan conegudes com Cucurrucucú palomao Fallaste corazón?

-Intentant no avorrir-te a tu mateix. És el repte de buscar una cosa que es remunta a uns records que tens molt endins. Per a mi, la música és molt emotiva. Et remou alguna cosa molt profunda. Si no és així, a mi ja no em crida l'atenció.

-Aquesta vegada s'ha apartat del rock i de l'anglès.

-En directe segueixo interpretant peces comBlack magic woman;no em vull apartar d'aquesta part més rockera. Però estic molt contenta amb aquest material.

-En els primers discos, com Árbol de la vida, sonava fosca i ancestral. El que fa ara, ¿és més per a tots els públics?

- No ho sé. A Mèxic, en dues setmanes, ja sóc disc d'or. Estic per sobre de Cold-

play i Shaila Dúrcal, no m'ho hauria pensat mai (riu). Em satisfà veure que el públic coneix una altra faceta de la música mexicana. No crec que m'hagi allunyat del que feia llavors. En aquest disc hi ha una cançó dedicada a lesmolenderas, les dones que molen el blat de moro, amb elements indígenes, cantada en nàhuatl. Segueixo portant aquests elements a l'escenari. Crec que em mereixo un crèdit deprés d'anys nedant constantment a contracorrent.

-¿Quan actua a Europa o als Estats Units, ofereix el que creu que esperen d'una artista mexicana?

-No tant. Aquest disc és més un gir cap als mexicans. El narcotràfic ens fa molt mal, i la música ens ofereix un refugi per poder reflexionar. El disc té a veure amb el ritual de festes de les comunitats rurals, on hi ha present el cicle de la vida i la mort.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

-¿La seva missió final és divulgar el patrimoni musical mexicà?

-Sí, jo ho veig així. És una reconfiguració de la identitat. Quan era jove no m'acceptava a mi mateixa com a mexicana pels meus elements indígenes, que són tan rebutjats a Mèxic, i ara veig que això ha canviat, i crec que jo hi he tingut alguna cosa a veure, encara que només sigui una miqueta, en aquesta acceptació de la nostra arrel.