Aquelarre amb morts aliens

L'espectacle que ens han proporcionat aquesta setmana aMás allá de la vida (T-5), amb la presència d'Ana Obregónnavegant per ultratomba a través de la mèdiumAnne Germain i els virtuosos serveis de traducció de l'acreditat poliglotJordi González, significa un pas més, un plus, un plantejament innovador, en la dinàmica d'aquest aquelarre. El més habitual fins ara, per part de les criatures que s'han prestat en aquest necròfil circ, era contactar amb els seus morts, els morts de la seva família.Ana Obregón,en canvi, ha basat la seva actuació removent l'esperit del dasaparegut basquetbolistaFernando Martín. Incentivada per la mèdium, l'Obregónactuava com si fos la seva desconsolada viuda. Fins i tot en aquell inquietant i fantasmagòric viatge, la britànica parlava de l'existència d'un nen. Deia:«Ana, et dóna les gràcies pel xaval, et dóna les gràcies pel nen /../ Diu que el noi s'assembla a ell però que no salta 'tan ràpid com jo'/../ Diu, 'Li estic donant al nostre nen una colònia... El nen no és tan eixerit ni tan tossut com jo... L'únic que necessita és que siguis molt mare... El nostre nano... Podem estar molt orgullosos d'aquest noi'». I quan aAnase li va preguntar després per l'inquietant misteri que significa aquest nen, va respondre:«Això ha sigut molt fort, molt fort. No puc parlar. Ho entenc. Sé a què es refereix. Per a mi té sentit».

Home, arribats a aquest punt de deliri, cal preguntar-se com li deu haver quedat el cos a l'autèntica família deFernando Martín. Com li deu haver quedat el cos al seu fill, el també basquetbolista del Maccabi Ashod d'IsraelJan Martín, i a la seva mare, l'alemanyaPetra Sonneborn. Aquest paper que ha jugat l'Obregón, donant la impressió de ser la viuda deFernando Martín sense haver-ho estat mai, i jugant amb l'espectre d'un nen («El nostre nano... En podem estar molt orgullosos...»), transforma la nigromància en un aquelarre invasiu. Sempre ha defensat que cadascú és lliure d'esprémer els seus morts com vulgui. Pot resultar -sempre resulta així en aquest circenseMás allá de la vida- un exercici patètic i moltes vegades risible. Però ja s'ho faran. Són els seus morts. En el cas de l'Obregón, en canvi, s'explota, s'utilitza, un mort aliè. Un mort de qui ella no és família. Ni viuda. Ni tan sols apel·lant al vers deRafael de León(«Yo soy quien más t'ha querío. Con eso tengo bastante»), ni tan sols fent servir la poètica, es justifica.