La indígena, la marquesa i el Rei

No és casualitat que la telesèrieÁguila Roja(TVE-1) estigui aconseguint uns estimables índexs d'audiència. Està molt ben feta. Aquesta setmana, les tropes delRei (Felip IV) arrasen una tribu a Nova Espanya, en algun lloc del que avui anomenem l'Amèrica Llatina. És una escena cruenta, una batalla tremenda, ben realitzada, però sobretot ben explícita del que també va significar això que alguns anomenen encaraLa Hispanitatamb grandiloqüència. Aniquilada la tribu, s'emporten uns quants presoners que, a l'arribar a Espanya, són assassinats públicament, amb gran alegria del purpurat cardenal que assisteix a les execucions. L'única que deixen viva -acabaran matant-la després- és una preciosa criatura que es diuAnauak (Chanel Terrero), perquè elRei, al veure-la, flipa enormement i mana a lamarquesa de Santillanaque la vagi preparant en una alcova. I la marquesa la prepara, efectivament. El moment entre la marquesa i la indígena resumeix el que va ser el també mal anomenatDescobriment d'Amèrica. La marquesa li diu a la bonica noia, al veure que dorm a terra:«¿No saps com s'utilitza un llit? El Rei ja és molt gran per visitar-te a terra». La indígena, intuint el que l'espera, respon:«En el viatge cap a Espanya ja em van violar cada nit». I la marquesa, amb pèrfid somriure, diu:«Llavors ja saps, perfectament, què els agrada als nostres homes». ¡Ah! Quin retrat més encertat d'aquella Espanya suposadament gloriosa que anava pel móncivilitzanta la força, a cop d'espasa, bragueta i crucifix.

TREBALL FIX I SEGUR -.Irònic i afilat comentari el que va llançar aBanda ampla (TV-3) el religiósHilari Raguer, famós i fíníssim monjo montserratí.Lídia Herediatractava de com s'adeqüen, com s'adapten, les vocacions en temps de crisi. Vam veure de convidatsCocó Comín,Marina Rosell,Santiago Dexeus,Jordi Villacampa... Tots van expressar la necessitat de seguir la vocació (medicina, cant, ball, esportista...), malgrat que la vida ara t'obligui a abraçar altres oficis, perquè el mercat laboral està sota mínims. Llavors va prendre la paraulaRaguer, i va dir:«De totes les professions aquí esmentades, la meva és l'única en la qual hi ha crisi de vocacions, i no obstant no hi ha atur i la feina està assegurada». ¡Ah! És una dada inqüestionable. Solució: ¡tots capellans!