tu i jo som tres
Més enllà de la vida, musical
El bitllet de Ferran Monegal. /
Quina sensació més diferent la que ens van transmetre en la gala especial de l'ONCE (TVE-1) de la que ens transmet la mèdium britànica a Tele 5 amb les seves passejades per ultratomba. En certa manera, també aquesta gala es podria considerar una espècie de Más allá de la vida. Veure sortir del fons, caminant cap a l'escenari, la difunta Rocío Durcal, i posar-se a fer un duo amb Pastora Soler, ha estat considerablement impactant. Més encara veure aparèixer el desaparegut Antonio Flores i posar-se a cantar al costat de la seva germana Lolita el tema Siete vidas. Tot i això, aquests exercicis no han estat més que exemples del poder de la tecnologia digital. És a dir, que no es tractava de caminar per ultratomba contactant amb esperits, com fa la inquietant i a la vegada divertidíssima senyora british. El balanç d'aquesta gala és doncs, indiscutiblement, de respecte. Va transmetre, amb netedat, espectacle i emoció. L'únic que hi he trobat a faltar -quan anaven connectant amb el set on es realitzava el fabulós sorteig dels 11 milions d'euros- és aquelles delicades i suggestives criatures dels bombos de la sort que sortien en temps de Carmen Sevilla. A casa, la senyoreta de les unitats de miler ens agradava enormement.
RELAXI'S SR. DURAN -. He estat observant últimament que quan apareix a la tele l'admirat polític Duran Lleida sembla sacsejat per una rara excitació. Ja ha fet tres sessions tremendes. Primer va ser aquella jornada amb Évole (La Sexta), sobre la seva fabulosa suite permanent a l'hotel Palace de Madrid, on es va negar, amb altivesa, a aclarir quant costa. Dijous passat, en l'entrevista que li va fer Ariadna Oltra (Els matins,
TV-3) li va anar contestant, sistemàticament, amb una lamentable prepotència. Va fer la sensació fins i tot que menyspreava la seva entrevistadora. A El debat de divendres a TV-3, la seva baralla amb el representant d'ERC-Rcat, Alfred Bosch, sobre el que gasten els diputats, o sobre el seu sou, va arribar fins i tot a llançar un cop avassallador, totalment surrealista d'altra banda, quan li va dir a Bosch: «No hi ha cap diputat que cobri 15.000 euros. I si no, ¡que els diputats d'ERC renunciïn al seu sou!», cosa que és, efectivament, d'un surrealisme portentós. Home, no sé si s'adona el senyor Duran de la prepotència que transmet. S'acostava al despotisme. Estic convençut que aquest polític no és així. Ho haurem d'atribuir al nerviosisme davant les eleccions.
- A puente de Vallecas Mor un menor apunyalat per un jove des d’un patinet a Madrid
- Aquesta matinada passada Detinguts tres homes a Vila-seca acusats de robar combustible d’autobusos
- Racons emblemàtics de Catalunya L’espectacular poble de conte a mitja hora d’Igualada
- Infraestructura ferroviària El Govern demana endarrerir el desmantellament de l’accés de Rodalies a l’aeroport d’El Prat de Barcelona
- Orient Mitjà El ministre d’Exteriors de l’Iran viatja a Islamabad amb una petita comitiva i el Pakistán assegura que les negociacions amb EEUU "tindran lloc aviat"