Canvi de jaqueta

Veient els resultats electorals, veient que pràcticament tot Espanya és una taca blava entapissada de gavines, latroupede criatures d'El intermedio (La Sexta), del primer a l'últim, s'ha fet del PP. ¡Ah! Era digne de veure la satisfacció deWyoming.Cridava, dirigint-se a les malparades esquerres que encara puguin quedar per les Espanyes:«És el moment d'anar amb els que han guanyat. Hem arrasat a les eleccions.¡Feu-vos fotre, rastaflautes!».IUsun Yoon,molt excitada, exclamava«¡Visca Franco!»,i en general el clima era fantàstic. Fins i totGonzo,en una cantonada, s'havia posat una roba molt adequada: portava una espècie de suèter de color blau pastel, lligat al coll, com si acabés d'arribar d'un partit de pàdel. ¡Ah! Aquesta cerimònia per la via del sarcasme potser retrata el que ja pot ser que estigui passant en alguns àmbits de la societat. Va ser significatiu el que li va cridarThaïsaWyomingen un moment donat. Li va dir, aplaudint frenèticament:«El meu cor pertany al PP des que Moragas es va enamorar de mi, ¡però tu el que has fet és canviar-te de jaqueta!».O sigui, buscar prosperar costi el que costi canviant la indumentària. És un exercici molt conegut el travestisme ideològic segons d'on bufi el vent i sobre la marxa: només requereix pocs escrúpols i un bon fons d'armari.

EDUARDO GALEANO.-Jaume Barberà(Singulars, El 33) ha tingut l'encert de convidar al seu platóEduardo Galeano.Mai és temps perdut escoltar aquest colossal escriptor i pensador uruguaià, que coneix molt bé Catalunya, on va viure 10 anys. Sobre aquest fantàstic moviment dels indignats que encara acampen per les nostres places, va advertir:«No s'han equivocat amb el nom: el món està dividit entre els indignes i els indignats». I quanJaume Barberà li va comentar aquella pancarta -que a mi també em va agradar tant- en què es podia llegir: «Si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir»,Galeanova somnriure i ens va explicar una petita història sensacional. Va dir, com a preàmbul:«Somiar és un dret»,i va afegir, evocant una ocasió a Cartagena de Indias en què va fer una xerrada a estudiants:«Van preguntar per a què serveix la utopia. I el meu amic, el director de cinena Fernando Birri, va contestar: 'La utopia és a l'horitzó. Sé que no hi arribaré mai. Quan faig 10 passes, la utopia s'allunya 10 passes. ¿I per a què serveix doncs? Doncs, la utopia serveix per caminar'».