La dolça boxejadora

Malgrat que la boxa té, des de fa uns anys, mala premsa a Espanya,Adela Úcar (21 días, Cuatro) ha volgut transformar-se en boxejadora durant uns dies. I ha vist el pa que s'hi dóna. En un gimnàs de Sevilla, es va estar ensinistrant en l'art que va tipificar el 1867John Sholto Douglas,marquès deQueensberry, i quanAdelava considerar que ja estava preparada, va saltar al ring a fer un combat, una sessió de guants, ambPepa,una bonica púgil que tenia un cop temible. I efectivament,Pepava pegar aAdelafins al carnet d'identitat. El preparador, una mica espantat, li deia cridant des d'una cantonada:«Tranquil·la Pepa, tranquil·la, que no t'ha quitao el nòvio ni na». PeròPepal'atonyinava a base de bé. IAdela,desorientada, exclamava adolorida:«¡Quina mala llet que té! ¿Què li he fet jo, a aquesta tia?»,i plorava després del càstig rebut. ¡Ah!, això dePepaha estat exemplar i il·lustratiu. Quan van saltar al ring,Adela va tenir l'acudit de dir, eufòrica:«Aquesta jo me la menjo amb patates».I és clar,Pepaen va prendre nota i devia pensar: 'Ara veurà, aquesta nena bonica de la tele'. I ho va veure. Però veient queAdela és tan bona noia, el cap del gimnàs, un pintoresc exboxejador conegut comel Bigotes,li va posar de sobrenom, de nom per a cartell de vetllada pugilística,Adela,la Dulce. ¡Ah! APoli Díaz,com que era tan ferotge, li deienel Potro de Vallecas. És just que a la delicadaAdelali diguin la Dulce. O sigui, un sobrenom que la defineix: per a la boxa no serveix.

INDIGNATS -.Aquesta fantàstica explosió de criatures que es troben pacíficament concentrades a la plaça de Catalunya de Barcelona, a la Puer­ta del Sol de Madrid, i a la majoria de grans ciutats d'Espanya, a mi particularment em transmeten una il·lusió, una esperança, que jo ja havia perdut. A altres sembla que els rebenta, aquest exercici. És el cas d'Intereconomía TV, que en el seu programaEl gato al aguava fer una farsa d'entrevista, una mascarada, a un noi, suposat integrant dels indignats de la plaça de Catalunya. Deia, una mica horroritzat:«Aquí hi ha molt llauner, ¡i una olor de porro bestial!». ¡Ah!, no va colar, el que pretenien els d'Intereconomía. Advertits els indignats autèntics, van començar a cridar«¡Aquesta entrevista és un muntatge!»,i els d'El gato al aguavan haver de tallar la comèdia d'entrevista. Els tramposos gats van quedar ben escaldats, i tant que sí.