Un torero cosit a banderilles

Amb una tècnica molt semblant a la que practica Tele 5 en les seves papilles del Sálvame, el Deluxe i Enemigos íntimos, aquesta setmana han contractat José Ortega Cano a DEC (A-3 TV) perquè es defensi dels atacs que dies enrere el mateix DEC va impulsar entrevistant a bombo i platerets un dels seus germans. El sistema és molt efectiu. Sempre dóna uns resultats fantàstics. Primer s'escalfa el forn a base de posar tot el dispositiu i la plataforma televisiva al servei d'una criatura que vagi llançant porqueria; i després es convida l'afectat, se li torna a regurgitar tot el que s'ha dit d'ell, i se li brinda -amb moltíssim afecte- que contesti i es vagi netejant públicament a ell mateix. La sessió a la qual es va prestar Ortega Cano va ser impresentable. Es va haver de sentir un seguit de jaculatòries molt elegants, totes evacuades, segons van assegurar, per Rosa Benito i Amador Mohedano, és a dir, per part de la família de la difunta Rocío. La prosa que va haver d'escoltar sobre ell mateix va ser delicadíssima: «Maricon, borratxo, el teu fill José Fernando no t'estima, et deixes robar a la finca Yerbabuena, a Houston no vas estar a l'altura perquè Rocío s'estava morint, buscava la teva mà, i tu no hi eres», i per rematar-ho: «Va dir una vegada Rosa Benito, encara viva Rocío, que quan es morís el primer que faries era posar-te els seus vestits». ¡Ah! Quina finor de sessió televisiva. Aquesta vegada el mestre matador no feia de torero, sinó de toro cosit a banderilles. I Ortega Cano, davant aquell càstig, s'aixecava de la cadira, s'obria la camisa i ensenyava les cornades del seu ventre per demostrar que és un home molt mascle, de cap a peus, i feia cabrioles pel plató, com un ballarí de rodalies, per ensenyar que està en forma i que no és cap malalt, ni res semblant. ¡Ah! Només el Senyor, en la seva misericòrdia infinita, sap per què aquest home ha acceptat, s'ha prestat, ha contribuït, a aquest canalla xou televisiu.

HUMOR.- Canviem de registre. Anem a La 2, on acaben de regalar-nos un deliciós debat sobre si l'humor és un assumpte seriós, i va sortir el nostre molt estimat Juan Carlos Ortega disparant amb punteria. Deia: «L'humor és l'antítesi de la supèrbia. Gila, per exemple, feia humor des de la humilitat. Ara estem vivint una autèntica tragèdia amb molts monologuistes. Les seves bromes s'executen des de la supèrbia més absoluta». Ho subscric.