Paquirrín, esquer per a la Pantoja

Sobre dues criatures concretes descansa l'estratègia de Tele 5 en la nova edició de l'illa dels mosquits (Supervivientes). A saber: Aída Nizar i Paquirrín. La primera juga el rol de petarda confictiva, i ho està fent molt bé: de bon començament ja té tot el grup en contra i si poguessin li traurien els ulls allà mateix. O sigui, amb ella s'han assegurat que hi hagi cacau, ingredient fonamental per a aquesta mena de papilles. El fitxatge de Paquirrín obeeix a una estratègia diferent: a base de massatges i piropos al nen, aconseguir que la seva mare quedi complaguda i accepti en un futur immediat asseure's en algun plató de Tele 5. Aquesta maniobra ja la va assajar fa un any A-3 TV quan va començar a contractar Paquirrín amb el mateix objectiu: que la tonadillera acabés acceptant anar a aquella cadena. Tot i comptar (a DEC concretament) amb la inestimable ajuda de Chelo García Cortés, portaveu oficial de la tonadillera, la maniobra no va fructificar. Ara a Tele 5 repeteixen el mateix. S'ha de veure si ho aconseguiran. El que sí que ja han aconseguit és que l'engrut dels Supervivientes impregni tota la cadena. Amb Jorge Javier Vázquez com a nou presentador -que està simpàtic, tot s'ha de dir- s'asseguren la mateixa sopeta a Sálvame diario i a Deluxe; i, naturalment, als matins Esenciales Ana Rosa, als cavallets sabatins La Noria, més la gala setmanal del concurs, i el debat corresponent. O sigui, que ja tenim el contenidor ple. Només falta que els serveis informatius també incrustin la papilla mosquitera a les notícies.

SAUCA: «EQUIDISTANT» -. La defensora de l'espectador Elena Sánchez (RTVE responde, La 2) va parlar ahir amb Sergio Sauca sobre la seva polèmica narració del Barça-Reial Madrid. Li va dir: «Nombrosos correus es queixen que vas ser parcial i no vas tenir posició neutral». I el periodista va contestar: «Va ser una narració normal, tirant a equidistant». Home, d'equidistant poc, d'escorada molt. Tot i això, em resisteixo a assenyalar Sauca com el gran dolent de la pel·lícula. En aquest mateix programa només van posar un instant de la narració: quan la veu del narrador diu «Prefereixo no opinar perquè si no em mataran». ¡Ah! No és un comentari il·lustratiu. Si Elena Sánchez hagués seguit els moments que van assenyalar Emilio Pérez de Rozas i Juancho Dumall en aquest diari l'altre dia, el seu paper de defensora de l'espectador hauria tingut sentit.