Una estampa papal

No ha estatTinc una pregunta per a vostèel que ha fet el programaA Sua Immagine(RAI-1) amb elPapa. Han preferit realitzar un exercici amb unBenet XVIenllaunat, gravat dies abans, amb les set preguntes filtrades, escollides amb pinces d'entre més de 3.000, i tot lligat i ben lligat. Home, algun assessor del Vaticà li hauria d'haver explicat al Summe Pontífex, amb tots els respectes, que la base de la televisió és la calidesa de la proximitat i que la seva lloable i innovadora iniciativa televisiva, si s'hagués emmarcat en uns altres paràmetres, hauria tingut una repercussió bàrbara, cosa que d'aquesta altra manera no han aconseguit. Comprenguem, tot i això, l'estratègia vaticana. Imaginem-nos que surt un ciutadà i li pregunta el preu d'una tasseta de cafèristretto. Hauria estat una heterodòxia, hi estem d'acord, però jo diria que fins i tot disfrutable. Continuem imaginant i pensem en la pregunta impertinent: sobre els abusos de capellans pederastes, tema lamentablement d'actualitat. ¡Ah! Aquesta hauria estat horrorosament intolerable. És a dir, que s'ha apostat per ficar elPapaa la tele, però amb por de la tele, circumstància que els ha portat a fer un pas més restrictiu encara, si això fos possible: «Il Papa risponde alle domande su Gesù» ens van advertir al començar, és a dir, elPapanomés respondrà a preguntes sobreJesús. Amb això s'han assegurat que la temàtica sigui a partir de la fe, o el que és el mateix, una temàtica per als interessatsd'all interno de l'Església, és a dir, parroquians o simpatitzants convençuts per endavant. Sumant tota aquesta fèrria estructura, i afegint la pèssima realització televisiva -que ahir va disseccionar amb encert i bona punteriaAntoni Gutiérrez-Rubí a la pàgina 4 d'aquest diari- s'ha de deplorar el resultat: sent una ocasió extraordinària, sent el primer cop que unPapa penetra a la televisió, ens ha semblat com si estiguéssim veient una estampa en un missal. Alguna cosa així es devia de témer el conductor del programa, el virtuós calabrèsRosario Carello, perquè en un moment donat, quan parlaven de la Resurrecció, li va demanar al pareUgo Sartorio, que era al plató per anar comentant devotament les hieràtiques respostes delPapa; li va preguntar:«Digui'm pare, ¿quina diferència hi ha entre un fantasma i Jesús ressuscitat?». ¡Ahhh! Va ser un cop genial. Lligant resurrecció amb fantasmes preteniaCarelloagilitzar una mica un panorama tan encotillat.