tu i jo som tres

I ara espremen el seu esperit

Ferran Monegal / periodico

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Són d'una voracitat escruixidora. En vida, un exèrcit de sangoneres xafarderes la van anar sagnant, de plató en plató, amb la vil misericòrdia d'una soldada per cada extracció d'hemoglobina. Una vegada morta, quadrilles de forenses van estar mesos i mesos furgant en el seu cadàver com si fossin miners de la víscera. I ara que ja fa sis anys que està enterrada, i sense que quedi probablement gairebé res del seu cos al taüt, lloguen el seu fillJulián Contreras, i l'anglesa experta en ultratombesAnne Germain, perquè acabin d'esprémer-li l'esperit. ¡Ah! És atroç la fam que hi ha a la gàbia televisiva. Estic parlant d'una nova edició del programaMás allá de la vida(T-5), amb la difuntaCarmina Ordóñez com a invisible protagonista. Protagonista a la força, podríem afegir. El més tremendo d'aquesta negra comèdia és que, en alguns moments de la sessió, l'aparentment delicada mèdiumbritishdeixava de ser missatgera, abandonava el seu paper de portadora de notícies, i es transformava en la mateixa difunta, parlant en primera persona, com si l'esperit deCarminahagués penetrat en Tele 5 i l'hagués posseït. Deia, per exemple, mirant aJulián gairebé sense parpellejar:«La partida va ser molt trista /../ Algunes persones van pensar que jo havia passat a ser un esperit de forma deliberada, però no va ser així /../ Estic molt bé on em trobo. He tornat a riure». O sigui, eraCarmina Ordóñezla que parlava a Tele 5 a través de la gola de la mèdiumbritish.¡Ahh! «Manda güevos», que diriaTrillo. Home, ben mirat, si és el seu propi fill qui es presta a aquesta mascarada sobre la seva mare morta, ben poc podem afegir els que ho mirem des de casa, i que ni tan sols pertanyem a la seva família. Allà ells amb la seva forma de negoci a costa dels seus difunts. D'aquest estil en diuen necrofàgia.

JOAN RIDAO.- Després de l'exitosa sessió deJoan RidaoambThais Villas, prenent-sechupitosen un bar i donant-se el bec (El intermedio, La Sexta), aquest admirable polític ha agafat embranzida i ha reaparegut enEl club del chiste(A-3 TV). En va explicar un de boníssim. Són dos amics. Un diu: «Muntaré un partit polític». «¿I com l'anomenaràs?», diu l'altre. «L'anomenaré Chichi Equis». «¿I aquest nom?», repregunta. «¿No existeix un partit que es diu Pene Uve?». ¡Ahh! Això deRidaoés sensacional. Després de les eleccions, podria reaparèixer a El Molino. Com a artista picant té futur.