«Mai arribaré a la teva alçada, Teresa»

Quina vetllada més disfrutable, francament divertida, entretinguda, fluida, la que ens ha proporcionat la senyoraCamposal capdavant de la gala de premis de l'Acadèmia de la Televisió (Veo7). L'estimat companyManuel Campo Vidal, director de l'acadèmia, va estructurar la sessió a partir d'un plantejament auster, en consonància amb els temps que vivim. Cap fastuositat, cap malbaratament, però a partir d'aquesta humilitat, una correcció exquisida. I sobretot amb unaMaría Teresa Campossensacional que tot just començar ens advertia:«Com que això va d'una tirada, i no hi ha talls, em permetran que em vagi canviant de sabates, perquè si no no resisteixo». ¡Ahhhh! I efectivament, cinc vegades tinc anotat a la llibreta, cinc moments, en què la senyoraCamposva anar notificant, suaument:«Torno de seguida».¡I tornava amb unes altres sabatetes! Com vostès poden comprendre, cada vegada que canviava de sabates, el taló era més i més i més baixet, per a més comoditat. Però, ¡ai!, la fatalitat va voler que les convidades més altes de la nit, presentadores i periodistes altíssimes, apareguessin al seu costat precisament quan ella ja anava pràcticament en sabatilles, o sigui, com quanCarmen Sevillasortia alCuponsito. I és clar, es van produir contrastos terribles. El més disfrutable i divertit va ser quan va aparèixerMariló Montero, la presentadora deLa mañana de La1de TVE. Al veure-la arribar, imponent, com una torre i, a sobre, amb talons d'agulla de més de 15 centímetres, laCamposva exclamar, adolorida:«No, no, no, homeee, això no es fa, ¡això s'avisa!». I posades totes dues braç a braç, dretes darrere el faristol, conformaven una estampa que semblava una vinyeta delTBOo delPulgarcito. ¡Ah! Va tenir llavorsMariló la delicadesa d'una frase caritativa. Va dir, mirant cap a laCampos, o sigui, cap a avall:«Cada dia m'esforço per estar a l'altura dels meus mestres, però probablement mai aconseguiré estar a la teva altura, Teresa». Va ser un detall molt maco. Sobre la forma d'emetre la gala per part de Veo7 (del grupEl Mundo) se'ls ha de retreure el poc respecte a la gala mateix. No és que tallessin per donar pas a publicitat, és que van estar interrompent la vetllada contínuament. De sobte deixaven els premis penjats en una finestreta, sense so, a la part superior de la pantalla dels nostres televisors, i col·locaven a la immensa part restant grans espots a tot volum. Estil destraler.